Excursió al Maigmó des de Rabosa

Article originalment publicat en abril de 2012, a ruralicante (ara sendasyleyendas.com).

Amb 1296 metres d’altitud, el cim del Maigmó és un dels punts de referència del senderisme valencià, encara que no el de més fàcil accés. Per arribar a la part més alta, en aquest cas vam decidir partir de l’àrea recreativa de Rabosa (Petrer), direcció a la Foradada, seguint per la poc transitada zona del Clot de les Manyes, aproximant-nos per l’Eixau i pujant per una curta via ferrada (amb cadenes) des del coll de l’Eixau. Vam fer la tornada per la cara oposada (nord) fins al Balcó d’Alacant, seguint cap al mateix coll però desviant-nos per l’ombria del Maigmonet fins arribar a l’alt de les Xemeneies, seguint cap l’alt de Guixop, Ermita de Catí i tornant, finalment, a Rabosa.

Aquesta increïble ruta circular recorre diferents racons repartits pels termes municipals de Petrer, Tibi i Castalla (Alacant). Cal destacar, sobretot, que el tram de ruta que puja al cim del Maigmó, des del coll de l’Eixau, no és gens recomanable per a xiquets ni per a persones amb poca experiència o vertigen, ja que trobarem una paret rocosa (d’entre sis i vuit metres d’alçària) amb una via ferrada i, més a prop del cim, cal enfilar-se per una zona una mica perillosa. A més, si es decideix fer aquesta ruta un diumenge, s’ha de planejar per arribar a Rabosa (havent acabat la ruta) abans de les 19:00, ja que, segons indica un cartell en el camí d’accés, la cadena es tanca a aquesta hora els diumenges i dies festius.

Distància total: 22 km, segons el nostre GPS; 18 km, segons Wikiloc.
Temps: 9 hores i 30 minuts.
Tipus de ruta: Circular.
Desnivell acumulat: 1170 metres.
Dificultat: Difícil, pel que fa a orientació (ruta amb molts encreuaments de sendes i camins, sense senyalitzar). Tram perillós amb grapes i cadenes arribant al cim.
Veure track en Wikilock.

Rabosa
Indicadors al costat del berenador de Rabosa (Petrer, Alacant).

Rabosa — Clot de les Manyes

Des de Rabosa (on aparquem) comencem la ruta direcció a la penya Foradada, seguint les indicacions situades al costat de l’àrea recreativa. Només eixir d’aquest trobem, davant nostre, un petit pont de fusta i, a l’esquerra, un barranc on es divideixen dues sendes. Podríem seguir per qualsevol de les tres, ja que acaben en el mateix punt, però nosaltres continuem per la que queda més a l’esquerra, per trobar-se en millor estat i amb menys pendent. Prompte trobem l’encreuament amb les anteriors sendes i amb dos més que queden a l’esquerra, davant nostre. La de l’esquerra es dirigeix cap al coll d’Amorós, per on tornarem més tard, passades unes hores. Ignorem ara eixa senda i seguim de front, direcció a la Foradada i Pont del Cantal.

En aquest tram de la ruta veiem, a la dreta, la rambla de Rabosa i curioses torrenteres amb terra de diversos colors. No gaire més tard eixim a una pista forestal de ciment; seguim per aquesta, a la dreta, uns vint metres i trobem un camí a l’esquerra, per on seguim per trobar, de nou, una altra pista cimentada. Seguim per la mateixa, de nou a la dreta i deixant una casa en ruïnes (Casa del Calafate) a l’esquerra. El camí és ara de terra i prompte arribem al Racó de la Servera, on trobem una bifurcació envoltada de camps de cultiu. Seguim pel camí de l’esquerra, deixant els camps a l’esquerra i un gran bosc de pins a la dreta, veient en tot moment la Foradada davant i a l’esquerra.

Casa del Calafate (Petrer, Alicante)
Casa del Calafate.

Finalment arribem a un encreuament de camins, quedant a l’esquerra el que es dirigeix cap a la Foradada i, a la dreta, el que arriba als Rasos de Catí. Davant nostre hi ha un xicotet camp i una antiga casa derruïda; arribem fins a les ruïnes, travessem la casa per una senda més o menys visible i seguim descendint paulatinament per aquest senderol (bastant deteriorat) fins arribar al Clot de les Manyes (una gran extensió de camps de cultiu agrícola), on fem una pausa en un observatori de fauna.

Clot de les Manyes
Clot de les Manyes i, al fons, el Maigmó.

Clot de les Manyes — Coll de l’Eixau

Després d’una pausa, deixem l’observatori enrere i, amb el Maigmó a la nostra dreta, busquem un camí que creua un barranc. Prompte tornem a tenir el Maigmó davant nostre, caminant ara per una pista forestal cap a la dreta, després d’eixir del barranc. Un poc més tard veiem, a l’esquerra, la Casa de les Coves i, seguint per la pista forestal, no gaire més tard veiem, a la nostra esquerra, un barranc amb una senda més o menys definida. Deixem la pista i seguim ara pel barranc per arribar al coll de l’Eixau. Després d’uns minuts recorreguts pel barranc, trobem un vehicle 4×4 aparentment estimbat. Seguim guanyant altitud i, un poc més tard, arribem a una pista forestal, per la qual seguim a la dreta fins arribar a l’esmentat coll (on ens desviarem per una senda a la dreta per arribar al cim).

4x4 despeñado en l'Eixau
Cotxe 4×4 estimbat a l’Eixau.

Coll de l’Eixau — Cim del Maigmó (1296 msnm)

Ja en el coll de l’Eixau (just entre el Maigmonet i el Maigmó) veiem una estreta senda, a la dreta, amb un cartell de micro-reserva de flora. Ascendim per aquesta senda, amb espectaculars vistes, en tot moment, de les muntanyes de la contornada. Prompte trobem el primer obstacle: la via ferrada. En el nostre cas vam pujar sense arnès ni cap equip (per no disposar d’aquest) i, encara que és un tram molt curt, el correcte i aconsellable és utilitzar-lo. No presenta gran dificultat, però una relliscada o patir vertigen ens pot canviar el dia… Davant el dubte, es pot escollir arribar al Balcó d’Alacant des del Coll de l’Eixau, envoltant el Maigmó per l’ombria, ja que des del Balcó d’Alacant la ruta presenta menys dificultat.

Passat aquest tram seguim ascendint cap al cim, seguint uns punts vermells (o fletxes) pintats a la roca. Si ens topem amb una X vermella, el millor que podem fer és donar mitja volta fins l’anterior punt o fletxa vermella i localitzar el següent. Veurem un cable d’acer i, passat aquest, cal enfilar-nos un curt tram. Després d’un tram de senda i d’enfilar-nos a una roca arribem, finalment, al cim del Maigmó, a 1296 metres d’altitud. Des d’ací observem una captivadora panoràmica de gran part de les serres de l’entorn, a més del litoral banyat pel mar Mediterrani.

Maigmonet
El Maigmonet.

Cimera del Maigmó — Alt de Guixop (1249 msnm)

Després d’un descans, comencem la baixada deixant, a l’esquerra, la via per la qual havíem pujat i, a la nostra esquena, el vèrtex geodèsic. Durant quasi tot el descens veiem, a la part baixa del Maigmó, l’àrea recreativa del Balcó d’Alacant, per la qual cosa ens hem de fixar per agafar la senda que més s’aproxime a aquest punt i, així, evitar torrenteres.

Des del Balcó d’Alacant seguim per la pista asfaltada fins trobar, a l’esquerra, una pista forestal de terra, la qual es dirigeix al coll de l’Eixau. Abans d’arribar al coll, en un revolt pronunciat (180 º) cap a l’esquerra veiem, a la dreta, una estreta senda que s’endinsa en l’ombria del Maigmonet, per la qual seguim. No és un senderol molt transitat i sorprèn la frondositat del bosc. La senda arriba finalment a la carena del Maigmonet, des d’on continuem cap a l’alt de les Xemeneies, deixant el Maigmó a la nostra esquena.

Arribem a l’Alt de les Xemeneies (1123 msnm) i seguim per la pista forestal, deixant unes antenes a l’esquerra. Un poc més tard abandonem la pista forestal per pujar, per una senda ampla i amb força pendent, a l’Alt de Guixop (deixant sempre el Maigmó a l’esquena).

Alt de Guixop — Rabosa

Descendim pel costat contrari, travessant un frondós bosc d’arbustos de coscoll, per una senda poc definida en alguns punts. Passada una estona, eixim a una pista forestal que més tard es bifurca; seguim a l’esquerra i, una altra vegada, a l’esquerra, en una altra bifurcació que trobem més endavant. La pista es converteix en senda i prompte trobem un encreuament de senders: veiem a la dreta una pista forestal i, a l’esquerra d’aquesta, un sender; seguim per aquest, entre pins. Finalment, eixim a una pista forestal on veiem diverses marques de PR; seguim les indicacions de Rabosa.

Continuem per una pista forestal i, un poc més tard veiem, a l’esquerra i al costat del camí, l’Ermita de la Puríssima (també coneguda com Ermita de Catí). Des del balcó frontal de l’ermita veiem la Foradada i part del camí que havíem recorregut hores abans, a través del Calafate.

Catí
Panoràmica des de l’Ermita de Catí.

Deixem l’ermita enrere, seguint per la pista. Passats uns minuts veiem una senda a l’esquerra del camí, que discorre paral·lela a aquest; seguim per la senda per baixar pel coll d’Amorós fins creuar una pista forestal i, després d’arribar a una petita esplanada, veiem uns cartells indicadors al costat d’un camí. Seguim el descens fins trobar, un poc més tard, el primer encreuament de sendes que havíem trobat a primera hora. Des d’aquest punt tornem a Rabosa per la mateixa senda (la que queda més a la dreta), tot i que podríem tornar per qualsevol de les altres dues.

En el nostre cas, vam arribar a Rabosa després de 9 hores, 39 minuts i 22 km recorreguts, comptant xicotets trams equivocats i descansos.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies