Guardamar, o com fer front a sismes i dunes mòbils

Guardamar del Segura va canviar la seua ubicació original després de patir els efectes del Terratrèmol de Torrevella.

Hi ha diferents assentaments fenicis, ibers, romans i islàmics a diverses parts del municipi de Guardamar del Segura, així com al turó sobre el qual s’erigia, temps enrere, el castell i l’antiga ciutadella. Aquesta ubicació va ser abandonada després de ser assolada durant una sèrie de sismes ocorreguts l’any 1829. Les primeres tres dècades del segle XIX van estar marcades per una alta sismicitat que va afectar, sobretot, al sud-est de la Península Ibèrica i, més concretament a la Governació d’Oriola. Gràcies al treball de camp que va realitzar l’enginyer José Agustín de Larramendi, amb motiu del fort terratrèmol del 21 de març de 1829 i posteriors, podem saber que, anteriorment, hi va haver sismes de magnituds similars ocorreguts en els anys 1802, 1823 i 1828, així com centenars de rèpliques o moviments de terra de menor magnitud que, en conjunt, formarien part d’una sèrie de sismes, sobretot els ocorreguts entre el mes de setembre de l’any 1828 i abril de 1829.

Tal va ser l’activitat sísmica de la zona que, arribat el fatal dia del 21 de març de 1829, moltes de les cases i altres edificacions ja es trobaven seriosament danyades. Diferents investigadors estimen que la magnitud d’aquest sisme va haver de ser d’uns 6,6 en l’escala de Richter. Però Guardamar del Segura, que fins aleshores s’erigia en la ciutadella emmurallada situada al nord del castell (adossada a aquest) i, davant d’aquest (extramurs), a la part alta del turó, va resistir aquell dia per, dos dies més tard, el 23 de març, ser finalment assolada per un altre sisme que afectaria, principalment, a aquesta població i a San Fulgencio.

Larramendi indicava en el seu escrit que a Guardamar havien mort 8 veïns a causa dels terratrèmols, d’un total de 389. Almoradí va ser la població que va patir més baixes, lloc on els alts edificis van col·lapsar els seus estrets carrerons, aixafant a tota persona que allà es trobava. El mateix enginyer es va encarregar de redactar els projectes de reurbanització dels pobles que havien quedat assolats i, així, va determinar que el nou nucli de Guardamar del Segura seria erigit entre el turó del castell i la platja. La nova planta es caracteritzava, sobretot, per comptar amb carrers més amples i cases d’una sola alçada, en les que s’havien de realitzar diferents millores, respecte a les anteriors, per evitar que les teulades caiguessin amb facilitat. D’aquesta manera, Larramendi fixava una sèrie de normes que determinarien la imatge de Guardamar, i d’altres pobles, per tal de minimitzar els danys en cas que ocorreguessin, de nou, tan greus sismes. Però, potser, a nivell general no s’han tingut en compte les seues normes.

Ja en la nova ubicació Guardamar va ser, de nou, amenaçada per la pròpia naturalesa, tot i que en aquest cas es va poder actuar amb antelació per evitar mals majors. Va ser a finals del segle XIX, quan l’incessant avanç de les dunes va començar a sepultar diferents camps de conreu, així com algunes cases del municipi. En aquesta ocasió, l’enginyer forestal d’Asp Francisco Mira i Botella es va fer càrrec de l’assumpte i, en aquest sentit, va determinar plantar milers de pins, palmeres, eucaliptus i nombroses plantes sobre les pròpies dunes. Els treballs es van dur a terme durant els primers anys del segle XX i, finalment, les arrels dels diferents arbres i plantes van aconseguir frenar l’avanç de les dunes.

Guardamar va ser reconstruïda una vegada i salvada de ser soterrada. Una notícia, apareguda en premsa el 2016, informava sobre un estudi on s’explicava la vulnerabilitat sísmica de la zona, qualificant Torrevella com la població amb més risc, en la qual, al voltant d’un 30% dels seus edificis resultarien danyats davant un terratrèmol d’intensitat VII o major. A més, Crevillent, Elx i Oriola patirien similars desperfectes, segons l’esmentat estudi. Els experts estimen que el període de retorn sísmic és de 500 anys, però podria ocórrer en qualsevol moment.

Imatge de capçalera: Ruïnes del castell de Guardamar i, al peu, l’enginyer forestal Ricardo Codorniu. Fotografia presa per Francisco Mira (1902).


Aquestes i altres dades interessants es recullen en el llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a les llibreries.

Artículo leído 8942 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies