Les Cinc Campanades de Villena

El Castell de la Talaia i l’Església de Santa Maria constitueixen l’escenari d’aquesta popular llegenda de Villena, els fets de la qual es remunten a la Guerra de Successió Castellana.

Va ser, durant la Guerra de Successió (1475 – 1479), quan el Marquès de Villena, Diego López Pacheco i Portocarrero, es va posicionar a favor de Juana (la Beltraneja) com a reina de Castella. Aquesta era la suposada filla del monarca mort recentment, Enrique IV de Castella, i es disputava el tron ​​amb la que seria la seua tia Isabel, és a dir, la germana del rei difunt.

Gaspar Archent Avellán (Villena, 1877 – València, 1950) va plasmar la llegenda de «Las Cinco Campanadas» sobre paper l’any 1927 i la va incloure en la seua obra titulada Romancero Villenense. S’exposa, a continuació, una versió d’aquesta.

La llegenda explica que …

Diuen a Villena que, allà cap al segle XV, després de morir el rei Enrique IV de Castella, el Marquès de Villena va ser declarat rebel per Isabel i Fernando, ja que el primer recolzava el regnat de Juana. Alertat per l’ordre d’alçar-se en armes contra ell, va exposar a l’alcaid del castell (Pedro Pacheco) la urgent necessitat de reunir a tots els que desitjaren combatre a Isabel i els seus partidaris, per poder anticipar-se i atacar per sorpresa. Jueus, mudèjars i castellans, seguidors de Juana, formaven aquella milícia capitanejada pel marquès: Diego López Pacheco i Portocarrero.

Reclosos al castell, van començar a preparar la seus estratagema per massacrar als seus rivals, els isabelistes. Esperarien a la fortalesa fins escoltar les tres campanades que toquen a l’alçar a Déu durant la missa, a l’església de Santa Maria, on es trobarien nombrosos components del bàndol enemic, reunits. Aquesta anava a ser la senyal per atacar els seus indefensos veïns, a traïció. L’estratègia estava preparada i clara: els del bàndol de la Beltraneja guanyarien i prendrien Villena en nom de Juana de Castella.

Però la sort va voler que tal pla arribés fins les orelles d’una velleta qui, temorosa del destí dels seus veïns, el va alertar d’allò que es preparava a la part alta de la talaia. Aquests, liderats per Cristóbal de Mellinas i, ocultant que havien endevinat el pla dels juanistes, van avisar als pobles veïns i es van preparar per repel·lir el Marquès de Villena i els seus. Va determinar Mellinas que, en lloc de tres campanades es donarien 5 i esperarien a que els rebels baixaren del castell, cap al temple cristià, creient que atacarien per sorpresa quan, en realitat, serien ells els sorpresos.

I tal com Mellinas va planejar, va ocórrer. Van sonar les cinc campanades i els juanistes van baixar, en gran rebombori, esperant sorprendre els isabelistes, als que esperaven trobar reunits a l’església de Santa Maria. Però no va ser així, ja que aquests s’havien amagat pels racons dels carrerons i, quan va arribar el moment, es van plantar davant de l’enemic combatent-lo amb duresa. Els de Mellinas van sortir, finalment, victoriosos. Isabel i Fernando van prohibir que qualsevol Pacheco tornara de nou la ajusticiada Villena.

Artículo leído 5755 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies