Aitana entre els núvols des de la font de Partagat

Amb 1557 metres d’altitud, la rocosa serra d’Aitana constitueix el punt més elevat del migjorn valencià i, en conseqüència, un dels llocs clàssics del senderisme en aquesta regió.

El punt de partida se situa en l’àrea recreativa de la font de Partagat (o Partagàs), a la qual es pot arribar fàcilment des de Benifato i, a aquest, des de la CV-70 (La Nucia – Guadalest – Benimantell – etc.). Des del camí asfaltat, que uneix el poble amb la font, s’observa una espectacular panoràmica del vessant septentrional de la serra d’Aitana.

Serra d’Aitana, vista des de Guadalest.

La ruta, d’uns 10 km (al voltant d’unes 4 hores i mitja), comença a la pista forestal que trobem a l’esquerra de la font de Partagat i, més endavant, enllaça amb un sender. Hi ha marques del PR-CV 21, encara que només les seguim fins a la font de la Forata. En el nostre cas vam decidir pujar per un pedregar (el Cantalar) situat al sud-oest de l’àrea recreativa, el qual és travessat per l’esmentada senda. Ja en el camí, l’itinerari està bastant clar: seguim el camí més marcat, seguint les marques de PR i sempre en ascens; la part alta d’Aitana queda a l’esquerra, en tot moment.

Font de l’Anouer.

Abans d’arribar a la font de la Forata —la situada a major altitud del migjorn valencià, a uns 1380 msnm— passem per la font de l’Anouer, al costat de la qual hi ha un xicotet estany rectangular. Enfront de la de la Forata trobem un antic pou de neu. En aquest punt comença la zona de bosc i s’estén cap a l’oest, tot i que nosaltres deixem aquest a l’ esquena per continuar, per senda, cap al Passet de la Rabosa, amb la part més alta d’Aitana, ara, a la dreta.

Sender botànic del Passet de la Rabosa.

Per arribar a l’esmentat pas —és necessari estar àgil per trepar-lo— cal superar una zona curta de roques despreses. Simplement cal seguir les marques de PR i, en pocs minuts, arribem als increïbles avencs de Partagat, unes increïbles esquerdes obertes a la part alta de la serra que, a molt llarg termini, augmentaran fins provocar el despreniment dels gegantins blocs rocosos.

Passet de la Rabosa.

A la zona d’avencs ens dirigim a una petita fondalada, seguint una senda quasi imperceptible, però que s’endevina. Trobem un cartell amb indicacions de Benifato, tot i que, en primer lloc, ens dirigim cap a la part més alta de la serra (cap a l’oest, és a dir, cap a les antenes).

Font de la Forata.

El punt més alt, situat a 1557 msnm, es troba a l’interior d’un recinte militar (Aquarterament Aeri), en el qual opera l’Esquadró de Vigilància Aèria número 5, de manera que ens limitem a coronar la penya Forata (1549 msnm), accessible a excursionistes, situada al costat del tancat del recinte, a l’ extrem oriental.

Ponoig i Puig Campana, vists des de la serra d’Aitana.

Des d’aquest punt, tornem sobre les nostres passes fins l’indicador de Benifato (al costat dels avencs) i seguim, amb els penya-segats a l’esquerra i el Ponoig, Puig Campana i mar Mediterrani davant nostre. Passada una bona estona arribem al coll de Tagarina, on hi ha un camí pel qual descendim, cap a l’esquerra i seguint les marques del PR-CV 10, fins arribar a la font de Partagat, on acaba la ruta.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies