14 racons màgics de Tabarca
La captivadora illa de Nova Tabarca ofereix espectaculars fons marins, sorprenents paisatges i un ric patrimoni arquitectònic que es remunta a la segona meitat del segle XVIII, quan el monarca espanyol Carlos III va decidir fortificar i colonitzar l’illa Plana de Sant Pau. Per a tal fi va intercanviar esclaus amb Alger. Els rescatats procedien de l’illa tunisiana de Tabarka, la qual, segles enrere, va estar sota el control espanyol.
1. La Caleta.
En aquest punt es troba l’actual port de l’illa, construït l’any 1945. En aquest desembarquen milers de turistes durant els mesos d’estiu.
2. Cales dels Birros i de la Guardia.
Es troben al sud del recinte emmurallat. En la cala de la Guardia es troba la cova del Llop Marí, el nom de la qual fa referència a una parella de llops marins que hi van habitar en les primeres dècades del segle XX.
3. Porta de la Cantera.
És també coneguda com a Porta de Ponent o de Sant Gabriel. Des d’aquesta es pot veure l’illot de la Cantera, del qual es va extreure pedra per a la construcció de Nova Tabarca.
4. Platja Gran.
Es troba al sud-est de l’illa i en aquesta es pot observar una extensa mostra de ofites verdes (roca d’origen volcànic, del Pliocè).
5. Porta de la Caleta.
És també coneguda com a Porta de Llevant o de Sant Rafael. Al costat d’aquesta, intramurs, es troba la plaça de Carloforte, ciutat sarda que va ser igualment colonitzada amb tabarkins al segle XVIII.
6. Far de l’illa de Tabarca.
Va ser inaugurat l’any 1854 i va ser escola de torrers.
7. Platja de l’illa.
Es troba al sud de l’istme que separa el Poble (oest) del Camp (est) i és la platja més freqüentada.
8. Plaça Gran.
Es troba al centre de la ciutadella, a escassos metres de la Casa del Governador —actualment reconvertida en hotel—, i en cadascun dels seus quatre cantons hi havia sengles pous, a manera d’aljub, hui encegats.
9. Torre de Sant Josep.
Per les seues dimensions és anomenat també Castell de Sant Josep. Va ser erigit cap a 1790 i va servir com a presó, Caserna de Carrabiners i de la Guàrdia Civil.
10. Porta d’Alacant.
Es troba al nord del recinte emmurallat i és també coneguda com a Porta de Sant Miquel o del Moll, ja que aquesta permet l’accés a la ciutadella des de l’antic embarcador natural.
11. La Casa del Camp.
Es troba a mig camí entre la Torre de Sant Josep i el far. En aquesta es guardaven els estris de conreu i, temporalment, algunes de les seues estades es van habilitar com a corral.
12. Punta Falcó.
Es tracta del punt més oriental de l’illa, des del qual s’observa l’illot de la Nau que, a més, és el punt més oriental de l’arxipèlag tabarquí.
13. Església de Sant Pere i Sant Pau.
Va ser erigida al mateix temps que la resta de la fortificació (a la dècada de 1770) i destaca per les seues grans finestres amb forma de flor de lis, la qual cosa s’atribueix a l’escut del monarca Carlos III.
14. Illot de la Galera.
Es troba al sud de la Torre de Sant Josep. Al costat d’aquest illot es col·locava la gran almadrava de Tabarca, la qual consistia en un complex sistema de xarxes disposades per a la pesca, sobretot, de la tonyina.
Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.
