Els deu indrets essencials de la bella Altea
La tranquil·la vila d’Altea és coneguda per ser el lloc que nombrosos artistes —sobretot plàstics— escullen com a lloc de residència i inspiració. Però també és coneguda, senzillament, pel seu fascinant perfil urbà, el qual s’erigeix sobre un tossal, a escassos metres del mar Mediterrani i el qual es coronat per l’emblemàtica Església de la Mare de Déu del Consol, els quals campanar i sengles cúpules blaves s’albiren des de quasi tot el terme alteà. Aquestes terres mereixen dedicar alguns dies per conèixer-les com cal.
1. Plaça de l’Església.
Es troba en el punt més elevat del tossal sobre el qual s’erigeix Altea, i constitueix l’eix vertebrador de l’antiga vila murada. Al voltant d’aquesta plaça trobem alguns dels carrers més emblemàtics del municipi, com són els carrers Major, Sant Josep i Sant Miquel.
2. Bellaguarda.
Es tracta del barri més antic de l’actual nucli d’Altea, el qual va sorgir al voltant d’una petita fortificació cristiana l’origen de la qual es remunta al segle XIII.
3. Altea la Vella.
Constitueix l’assentament primigeni d’Altea i es troba als peus de la serra de Bèrnia.
4. Cap Negret.
És així denominat pel color negre —d’origen volcànic— de les seues roques. Al costat d’aquest xicotet cap trobem una platja fòssil i dues casamates de la Guerra Civil Espanyola.
5. L’Olla.
La pedania alteana de l’Olla alberga algunes de les platges més tranquil·les del municipi. En aquestes trobem l’illot homònim i una antiga caserna de carabiners, entre altres coses.
6. Desembocadura del riu Algar.
Al voltant d’aquest es van produir els primers assentaments humans de l’àrea d’Altea. A més, s’han conservat alguns molins hidràulics datats entre els segles XVII i XVIII.
7. Serra de Bèrnia.
Es tracta del mirador per excel·lència de la badia d’Altea. Alberga increïbles llocs com el Forat, les restes del Fort del segle XVI, o la pròpia cimera, on hi va haver una torre d’origen islàmic.
8. Ponts del Mascarat.
Aquest conjunt de ponts van ser erigits entre els segles XIX i XX per salvar el vertiginós barranc del Mascarat, el qual dificultava notablement, temps enrere, les comunicacions entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
9. Portals Nou i Vell.
Eren les antigues portes d’accés a la vila d’Altea, la qual muralla estava formada per les pròpies cases, adossades entre si i amb façana frontal intramurs. El conjunt es remunta als albors del segle XVII.
10. Platja de Capblanch.
Es tracta de la platja sud d’Altea, situada entre el port i la platja de l’Albir (l’Alfàs del Pi). No és d’arena sinó de còdols, els quals es van utilitzar en la dècada de 1980 per a pavimentar alguns carrers d’Altea.
Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.
