Les muntanyes que al-Azraq va arrabassar al rei Jaume I

Quan parlem de la Conquesta cristiana, d’allò que més tard seria el Regne de València, encara hi ha qui creu que va ser tot relativament fàcil. I llevat que així va succeir en algunes àrees del posterior regne, no va passar el mateix a les muntanyes del migjorn valencià, on la complexa orografia del terreny va permetre a l’andalusí al-Azraq «el Blau» i als seus aliats resistir davant dels invasors i, a més , arrabassar certs castells de l’entorn del rei cristià Jaume I.

Després de l’arribada dels conqueridors a les actuals comarques de les Marines Alta i Baixa, els esmentats rei cristià i cabdill musulmà van signar un pacte, l’any 1245, segons el qual el primer li permetia al segon seguir controlant sis dels seus vuit castells, sota diferents condicions. Però, pel que sembla, al-Azraq tenia altres plans i retre vassallatge a un rei cristià no era un d’aquests. Dos anys després de l’esmentat pacte, el andalusí va decidir prendre els castells més propers al seu territori; la reacció cristiana no es va fer esperar. Jaume I va decretar l’expulsió dels musulmans del Regne de València i, segons va deixar escrit en el Llibre dels Fets, uns cent mil van eixir cap a terres de Castella per Villena, tot i que altres tants van resistir i es van rebel·lar davant tal ordre, les conseqüències de la qual van ser nombroses batalles i la presa de més castells per part del Blau i dels seus aliats.

Eugene Delacroix
Escena que bé va poder representar al-Azraq, en algun dels seus enfrontaments.

Allò pactat el 1245 només comprenia els castells i alqueries de Margarida, Xeroles, Gallinera, Perputxent, Castell i Alcalá —on residía al-Azraq—, però a partir del 1247 es va fer amb el control, a més, de llocs com El Castell de Guadalest, Tàrbena, la Torre de les Maçanes, Finestrat, Torres (la Vila), Pego, Planes, Laguar, Xaló, Altea, Serra, Orxeta, Sella, Confrides, Penàguila, Pop, Calp, Polop i, ja en l’actual província de València, Rugat, Llutxent i Alfàndec. Algunes de les muntanyes situades en aquest extens territori eren —i són— les d’Aitana, Serrella, Bèrnia, el Puig Campana o el Ponoig, entre d’altres.

Cap el 1250 els cristians ja havien recuperat nombrosos llocs revoltats, tot i que l’astut al-Azraq va continuar controlant cert territori, mitjançant treves anuals, fins que l’any 1258 un dels seus homes de confiança el va trair. Va ser aleshores quan Jaume I va decidir assetjar l’andalusí fins que, transcorreguts vuit dies, aquest es va rendir no sense abans arribar a un acord: seria expulsat per sempre del Regne de València, però diferents llocs com Xaló, Altea o Polop serien cedits a familiars seus , mitjançant vassallatge. En aquells dies, les terres de les muntanyes ja havien estat repartides a diferents senyors cristians, encara que aquestes seguien sent treballades pels mudèjars, que posteriorment pagaven els tributs establerts.

Francisco Pradilla
Una cosa similar va haver d’ocórrer entre al-Azraq i Jaume I, l’any 1258.

Però al-Azraq va tornar a terres de la Corona d’Aragó, l’any 1276, amb un nombrós exèrcit. Les seues intencions, com les d’altres tants musulmans coetanis, no eren altres que recuperar allò que, fins feia escasses dècades, havia estat seu: les seues terres, la seua pàtria. Per desgràcia per al Blau, els cristians ja es trobaven fortament assentats i organitzats, de manera que la nova rebel·lió va ser mitigada en tot just uns mesos, trobant el cabdill musulmà la seua mort a la ciutat d’Alcoi on, segons la llegenda, va aparèixer Sant Jordi muntat en el seu cavall blanc per donar fi a la vida de l’avui mitificat al-Azraq, de qui s’han escrit diverses novel·les històriques recentment com les signades per Just I. Sellés o Juan Arroyo.

Al-Azraq. Un exemple paradigmàtic de resistència i perseverança fins al final. Però els temps i les fronteres canvien; pensar que les actuals romandran en el temps és un error. La Història s’escriu dia a dia.

Bibliografia:

  • TORRÓ ABAD, Josep: El naixement d’una colònia: dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-1276), Publicacions de la Universitat de València, València, 2006.

Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.

Passejades amb història pel sud-est valencià

Comparteix-ho:

2 thoughts on “Les muntanyes que al-Azraq va arrabassar al rei Jaume I

  • 20 juliol, 2017 at 15:24
    Permalink

    Enhorabona per l’article.
    Fins fa poc, no coneixia res (com aquell que diu) de la meua terra natal ni de la seua historia. Mai no ens van contar res d’aquesta historia propia al col.legi, de fet, no teniem historia (recorde les burles d’un profesor en concret, cap a la nostra identitat com a poble, la seua historia i la seua cultura. Les recordaré sempre).
    Gracies per recuperar-la.
    Força i il.lusió per continuar amb aquesta tasca tan important i necessaria.

    Reply

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies