Vuit senzilles rutes per terres d’Alacant

Són nombroses les rutes senderistes que es poden realitzar pel sud valencià. Moltes són totalment aptes per realitzar amb xiquets o, simplement, per fer en poc temps i poder dedicar la resta del dia a visitar la població més propera. A més, les vuit senzilles rutes proposades en aquest article no presenten desnivells significatius, i compten amb itineraris clars i transitats, per la qual cosa és difícil perdre’s.

 

1. Far de l’Albir (l’Alfàs del Pi).

Es troba a l’extrem nord-est de la Serra Gelada, a l’interior del parc natural homònim que, a més, és un dels més visitats del País Valencià. El camí per arribar al far és apte, fins i tot, per a cadires de rodes i permet observar una fascinant panoràmica de la badia d’Altea, envoltada per les belles muntanyes del Puig Campana, Bèrnia o el Morro de Toix, entre d’altres. A més a més, al costat del ja automatitzat far, que fa les funcions de centre d’interpretació, es poden veure les restes de la Torre Bombarda.

 

Camino de l'Albir
Camí del Far de l’Albir.
2. Font de la Coveta (Banyeres de Mariola).

Es tracta de la font que més aigua aporta al riu Vinalopó, el qual neix al Racó de Bodí, molt a prop d’aquesta. La font brolla a l’interior d’una petita cova, al terme de Bocairent (València), però a escassa distància del nucli urbà de Banyeres de Mariola (Alacant). El citat riu travessa diferents municipis de la província d’Alacant, les corresponents fortaleses de la qual són conegudes com els Castells del Vinalopó.

Castell del Vinalopó.
Castell del Vinalopó, a l’entorn de la Font de la Coveta.
3. Cap de Santa Pola (o de l’Aljub).

Constitueix un magnífic exemple d’escull de corall fòssil, ja que l’actual cap es va formar sobre un gegantí atol coral·lí. A l’actual serra, que forma el cap, trobem diferents estructures defensives de la Guerra Civil Espanyola, així com dues antigues torres de vigilància costanera. Una d’aquestes es va utilitzar per a la construcció de l’actual Far de Santa Pola, des del qual s’obté una espectacular panoràmica de l’illa de Nova Tabarca.

Faro de Santa Pola
Far de Santa Pola.
4. Parc Natural de la Font Roja (Alcoi).

Alberga un dels boscos de carrasca més frondosos del País Valencià. Es troba a la serra del Menejador, el qual cim és la cinqué més alt del sud, amb 1356 metres d’altitud. El nom de la font deu el seu origen a la coloració vermellosa de les terres argiloses de l’entorn. Al costat d’aquesta font es troba el Santuari de la Mare de Déu dels Lliris, erigit després de la “troballa” de la imatge de la Mare de Déu en uns bulbs de l’esmentada planta.

Font Roja
PN de la Font Roja.
5. Pantà d’Elx.

L’origen de la seva presa d’arc es remunta al segle XVII i és una de les primeres d’aquest tipus construïdes a Europa. En l’actualitat el Pantà d’Elx constitueix una important zona humida on habiten diferents espècies d’aus. Així mateix, al costat d’aquest hi ha restes d’un antic assentament islàmic, conegut com El Castellar. A més, a poca distància es troba El Cau, un museu a l’aire lliure format sobre una antiga pedrera.

Pan Pantano
Pantà d’Elx.
6. Cap d’Or (Teulada-Moraira).

És també conegut com Punta de Moraira i consisteix en un petit cap situat a l’est del nucli urbà homònim. A la part alta del cap es troba la Torre del Cap d’Or, l’origen de la qual es remunta al segle XVI. Així mateix, no molt lluny d’aquesta es troba la cova de la Cendra, on hi ha un important jaciment prehistòric.

Torre del Cap d'Or.
Torre del Cap d’Or.
7. Parc Natural del Fondo d’Elx-Crevillent.

Formava part de la desapareguda albufera d’Elx, la qual va ser dessecada al segle XVIII per crear noves terres de conreu i, al costat d’aquestes, poblacions que encara perduren, com Dolores o San Fulgencio. En l’actualitat, l’extens Fondo constitueix una de les zones humides més importants d’Alacant, ja que en aquest habiten nombroses espècies d’aus.

PN del Fondo
PN del Fondo d’Elx-Crevillent.
8. Parc Natural del Penyal d’Ifac (Calp).

És, sense cap dubte, un dels elements naturals més emblemàtics de la Costa Blanca. El màgic penyal ascendeix fins als 327 metres d’altitud, des d’on s’observa una bella estampa de la badia de Calp, serres d’Oltà, Bèrnia i Morro de Toix, entre d’altres. Es desaconsella la visita entre els mesos de març i abril (en època de cria), ja que es troba atestat de gavines territorials que poden resultar una mica agressives. A la base del penyal trobem un interessant jaciment arqueològic i un centre d’interpretació.

Penyal d'Ifac
Penyal d’Ifac, des de la platja de la Fossa.

 

Coneix cada indret del sud-est valencià amb el llibre Passejades amb història pel sud-est valencià.

 

Artículo leído 22120 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies