De voltors i cingles a la Penya Migjorn (Xixona)

No només al barranc del Cint, a Alcoi, és possible observar voltors al sud-est valencià, ja que aquestes aus carronyeres han trobat a Xixona un lloc escarpat i tranquil on reposar.

A l’oest de la vila torronera de Xixona s’erigeix la rocosa Penya Migjorn, amb 1226 metres d’altitud. Juntament amb el massís del Maigmó (1296 msnm), constitueix una de les talaies naturals —ambdues de manera cónica— que flanquegen l’accés, des del sud-est, a l’àmplia foia de Castalla. És també coneguda com Penya Roja, potser per la coloració vermellosa de les captivadores parets rocoses que envolten el cim. Les mateixes que, potser, atrauen desenes de voltors arribats des d’altres punts.

Migjorn Xixona
Penya Migjorn, vista des del nord-est.

Segons indiquen des del proper Parc Natural de la Font Roja i des del Centre Excursionista de Xixona, els voltors que s’observen, quasi diàriament, sobrevolant la majestuosa Penya Migjorn poden procedir de la colònia establerta a la serra de Mariola i, més concretament, al barranc del Cint, a poca distància de la ciutat d’Alcoi. En aquest paratge compten amb un menjador que, entre els anys 2000 i 2017, ha gestionat de forma altruista el grup conservacionista del Fons per a la Protecció dels Animals Salvatges (FAPAS-Alcoi). Mitjançant el Projecte Canyet, aquesta entitat es va proposar reintroduir el voltor comú a la serra de Mariola, la qual cosa va tenir tant èxit que, des de la primera solta de vuit exemplars al novembre de l’any 2000 —més altres posteriors— s’ha consolidat una nombrosa colònia reproductora de diverses desenes d’exemplars. L’Ajuntament d’Alcoi va assegurar al gener del 2017 que es faria càrrec del manteniment de la colònia. Les tasques consisteixen, principalment, en pujar grans peces de carn al menjador controlat del paratge. Això és degut a les peticions que FAPAS realitzava des de feia temps, ja que no tenien fons i de voluntaris suficients per continuar amb el projecte. Afortunadament, tot sembla indicar que la colònia de voltors es mantindrà i seguirà visitant la propera Penya Migjorn de Xixona. Els voltors poden superar grans distàncies aprofitant les corrents tèrmiques, per la qual cosa no seria estrany que, tant a Alcoi com a Xixona, hi hagueren exemplars procedents d’altres regions. A més, tot i que a la Penya Migjorn no hi ha un menjador controlat per l’home, es va poder comprovar que, almenys des de l’any 2015, el voltor comú nidifica als vertiginosos cingles del paratge.

Buitre Migjorn Xixona
Voltor comú sobrevolant la Penya Migjorn.

Però aquesta serra no és només interessant per la possibilitat d’observar aquestes grans aus carronyeres, doncs l’entorn més proper al cim presenta increïbles paisatges dominats per escarpats cingles i barrancs. Hi ha un itinerari circular senyalitzat com a PR-CV 212, de 12,4 quilòmetres de longitud i unes 5 hores de durada, que permet visitar i conèixer el lloc. La ruta parteix del nucli urbà de Xixona, al barranc de la Font, i passa pel costat de les restes del castell islàmic de la població, el qual s’erigeix sobre una talaia des de la qual s’observa una perfecta panoràmica del municipi. El castell va ser erigit al segle XII i, més tard, va ser ocupat pels cristians. La Torre Grossa, de 16 metres d’alçària, és la part que més destaca actualment del castell, tot i que encara s’observen els vestigis del seu doble recinte emmurallat. Des de la malmesa fortalesa, tan sols cal seguir les indicacions del PR corresponent (212), que no s’han de confondre amb les de les fonts del Roset i de Vivens (112), les quals enllacen amb aquesta ruta en alguns punts. Durant l’ascens a la Penya Migjorn, ja gairebé al cim trobem la interessant Paret del Cantil, en l’entorn geològic més sorprenent de la ruta i on, a més, cal enfilar-se una mica. El vèrtex geodèsic ofereix una espectacular panoràmica de l’entorn i, si hi ha sort, és el millor punt de la ruta per observar detingudament els voltors. Durant el descens, un dels racons més sorprenents el trobem a la cova dels Corrals (en el barranc del mateix nom), lloc abrigat per increïbles parets rocoses on, a més, hi ha un aljub.

Migjorn Xixona
Cingles al costat de la Paret del Cantil, a poca distància del cim.

Si la ruta sense voltors ja sorprèn, trobar-los allà dalt, volant a més de 1200 metres d’altitud, és tot un regal. En el nostre cas vam ascendir un dia assolellat al desembre del 2016 i, després de comprovar-ho en diferents ocasions, vam arribar a comptar 11 exemplars. Aquells excursionistes que s’animen a coronar la fascinant Penya Migjorn no han de fer-ho creient amb certesa que observaran voltors, ja que mai se sap on estaran. En qualsevol cas, aquesta serra és, sense cap dubte, una de les essencials del sud-est valencià.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies