Els vestigis bèl·lics de la serra de las Cenizas (Cartagena)

L’escarpat Parque Regional de Calblanque (Cartagena) alberga diverses edificacions militars, algunes de les quals van estar en ús fins a les darreries del segle XX.

La fascinant costa sud de Cartagena es caracteritza per la seua abrupta orografia, de terres fosques, esquitxada de xicotetes masses forestals i apartades platges i cales, algunes de no molt fàcil accés. Diversos punts estratègics del parc regional en qüestió (comprèn també la serra de las Cenizas i la Peña del Águila), així com de l’entorn circumdant a la ciutat de Cartagena i l’espai natural de la Muela, cap Tiñoso i Roldán, van ser utilitzats, des de segles enrere, com a llocs de vigilància i defensa costanera. En un d’aquests punts es va erigir la Bateria de Cenizas, la qual corona la muntanya del mateix nom. Com altres defenses de la zona, va ser projectada durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, tot i que es va acabar de construir durant la Segona República Espanyola. Hi ha una ruta, senyalitzada com a PR-MU 2, que permet visitar aquesta bateria i gaudir de les espectaculars vistes de l’entorn.

Batería de Cenizas
Portal d’accés a la Batería de Cenizas.

Corria l’any 1926 quan el govern de Primo de Rivera va aprovar el Pla de Defensa per a Bases Navals que fortificaria, en els anys posteriors, diferents llocs de la geografia espanyola. La costa de Cartagena va ser un dels punts en què més instal·lacions es van edificar, ja que calia protegir l’important port de la ciutat. En aquesta línia, entre els anys 1930 i 1934 va ser construïda la Bateria de Cenizas, en la qual es van instal·lar dos gegantins canons Vickers, els projectils dels quals, de 885 quilos, podien arribar als 35 quilòmetres de distància. Cada canó mesura 17 metres i eren necessàries entre 15 i 20 persones per al seu funcionament. Van ser utilitzats, per última vegada, el 12 de juny del 1981, durant uns exercicis rutinaris. Actualment estan inutilitzats i es pot veure el seu exterior. Així mateix, el conjunt de la bateria es compon de diferents edificacions, com tallers i pavellons als quals s’allotjaven les tropes. Destaca la barreja d’estils arquitectònics d’algunes d’aquestes construccions, amb falses columnes que evoquen el neoclassicisme, o el curiós i gran portal d’accés al recinte, el qual s’inspira en l’art americà precolombí.

Bahía de Portman
Bahia de Portman.

Es pot arribar fàcilment a la Bateria de Cenizas (305 msnm) seguint les indicacions del sender de petit recorregut senyalitzat com a PR-MU 2, des del quilòmetre 11 (hi ha una esplanada de terra per aparcar) de la carretera RM-314, la qual uneix Portman (La Unión) amb Los Belones. El senzill ascens es realitza per pista forestal, entre pins, i es completa en poc més d’una hora. En diferents punts del camí s’observen àmplies panoràmiques del Mar Menor, badia de Portman i part oriental de Calblanque. El descens es realitza pel mateix camí.

A molt poca distància i cap a l’oest es troba la Batería de la Chapa, al costat del far i badia de Portman. Els romans ja van extreure plata de les mines situades a l’entorn del Portus Magnus. Però va ser la mineria moderna la qual, amb uns 60 milions de residus abocats, provocaria una catàstrofe mediambiental de grans magnituds, amb sediments que es van endinsar fins a 12 quilòmetres al mar Mediterrani. En qualsevol cas, bé paga la pena visitar el Parque Regional de Calblanque. Un lloc que no es coneix en dos dies.

Artículo leído 1826 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies