Les fonts oblidades de la serra d’Elx

El sector nord del terme municipal il·licità conserva alguns humils brolladors que, tot i oblidats i malmesos, mereixen ser coneguts.

Per sorprenent que semble, Elx té serra. No són grans elevacions —el punt més alt se situa al Tabaià, a 403 metres d’altitud—, però aquest conjunt de serres, situades al nord del terme il·licità, alberga interessants racons com barrancs, rambles, xicotetes pinedes, coves i abrics, a més de nombroses pedreres utilitzades des d’època ibèrica —d’una d’aquestes es va extreure la roca per esculpir la Dama d’Elx—. D’oest a est, les pedanies il·licitanes més escarpades són Penya de les Àguiles, Carrús, Ferriol, Altabix, les Vall-llongues, Jubalcoi, Santa Anna i Salades. L’interior d’aquestes agrestes partides rurals és desconegut per a molts il·licitans els que, si saberen els paratges que aquestes amaguen, no dubtarien a visitar-les. El Pantà d’Elx i el Cau són, sense dubte, els llocs més coneguts i freqüentats, però hi ha llocs igual d’interessants com els barrancs de Barbasena, de Sant Antoni o de l’Escorfer. En aquest últim es troba la font del mateix nom.

Les fonts més cabaloses que van proveir als habitants d’Elx es trobaven a les poblacions veïnes d’Asp i Alacant. En el primer cas, el bisbe Tormo va promoure, a finals del segle XVIII, la monumental canalització d’aigües de la font de Barrenas, a la qual més tard s’afegiria la font de Romero. En el cas d’Alacant, les aigües procedien de l’Alcoraia i van arribar a la ciutat en el primer lustre del segle XX. Però l’augment d’habitants, que també es proveïen d’aigua pluvial emmagatzemada en aljubs, va fer necessària la recerca de noves fonts d’aigua potable.

Escorfer
Mina de la font de l’Escorfer.

Al Planet (les Vall-llongues) es trobava un significatiu sorgiment d’aigües a les quals s’atribuïa una gran qualitat, les quals van arribar a la ciutat d’Elx en la dècada de 1880. A molt poca distància del Planet, cap al sud i al barranc de l’Escorfer, es troba la mina de la font homònima, la qual omplia una bassa d’obra quadrangular, avui en ruïnes i situada al costat de l’autovia A-7. Aquesta font va ser propietat de la companyia de Ferrocarrils Andalusos, a finals del segle XIX, i utilitzaven l’aigua per a les seues màquines de vapor. La mina de la font de l’Animeta sembla haver tingut millor sort i, encara avui, segueix omplint una bassa circular. Es troba a l’oest de la urbanització Bonavista (Altabix) i, tot i que les seues aigües es veuen clares, poden haver-se contaminat amb els lixiviats de l’abocador situat al nord del conjunt. La finca de l’Animeta va pertànyer, en les primeres dècades del segle XX, al metge il·licità José María López Campello, qui va manar excavar la mina i qui va contreure matrimoni amb Manuela Campello —filla de Manuel Campello Antón; propietari, en aquells dies, dels terrenys de l’Alcúdia—. La mina de la font de Galan (Salades) també abocava les seues aigües en una gran bassa quadrangular, que actualment es troba abandonada i en ruïnes. A prop del pantà s’observen les fonts de Ripoll i del Racó de la Morera. La primera consisteix en un xicotet pou que encara omple un humil dipòsit proper. La segona té cabal suficient per proveir a unes poques cases agrupades al voltant d’aquesta. Altres fonts van ser les de la Pedrera, de la Perdiguera i de la Canyada de Monfort.

Entorno del barranco de l'Escorfer.
Entorn del barranc de l’Escorfer.

Alguns d’aquests vestigis hidràulics bé mereixen una visita, no només per les fonts en si, sinó també per l’entorn circumdant a aquestes. Tant la mina de Galan —habitualment sense aigua— com la de l’Escorfer es troben a barrancs on s’observen seculars marques de carros que, des de les pedreres de l’entorn, transportaven els carreus cap Ilici. La mina de l’Animeta és una altra de les fonts que mereixen una visita, ja que des d’aquesta es pot fer una senzilla ruta circular per la canyada del Cantal, on resisteix una retorçat llentiscle centenari. També des del Racó de la Morera es pot ascendir al Cau, un interessant museu a l’aire lliure que l’il·licità Mariano Ros va realitzar en una antiga pedrera.

En conclusió: a nivell general, ens interessem per conèixer i visitar llocs atestats, als quals tothom va, quan sempre hi ha llocs nous per conèixer, i moltes vegades a casa nostra.

Artículo leído 36834 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies