22 indrets per veure i admirar a Xàbia
La bella població de Xàbia es troba en la part més oriental del sud-est valencià, a la comarca de la Marina Alta, un poc apartada de les vies d’alta velocitat i a l’abric del Montgó, al sud-est de tan majestuosa mola rocosa des de la qual , en dies clars, s’albira el perfil occidental de l’illa d’Eivissa. Una visita a Xàbia ha d’incloure, almenys, un grapat dels següents racons.
1. Església-Fortalesa de Sant Bartomeu.
És Monument Artístic Nacional des de l’any 1931 i constitueix l’edifici més emblemàtic del nucli urbà de Xàbia. El conjunt data del segle XVI, tot i que es va erigir aprofitant una obra del segle XIV.
2. Ajuntament.
Es troba davant d’un dels laterals de l’Església-Fortalesa de Sant Bartomeu. L’actual edifici es remunta a la segona meitat del segle XVIII.
3. Mercat d’Abastos.
Es troba al costat de l’església-fortalesa i va ser erigit, a mitjan segle XX, en el lloc que va ocupar l’antic Convent de les Agustines. Del seu interior destaquen els bells arcs apuntats que sostenen la coberta de l’edifici.
4. Ca Lambert.
L’edifici d’aquest actual centre cultural es remunta a mitjan segle XIX. Pertanyia a la burgesia local, dedicada a la indústria de la pansa.
5. Ermita del Sant Crist del Calvari.
Es troba al nord del nucli urbà i la seua construcció es remunta a la segona meitat del segle XVIII, tot i que va ser reformada al XIX. Del conjunt destaca la cúpula de teula blava vidriada.
6. Ermita de Santa Llúcia.
És un de les ermites de Conquesta erigides a Xàbia cap als segles XV i XVI. Es troba a la cúspide del tossal del mateix nom i només es pot arribar a través d’una agradable senda, des de la qual s’observa una increïble panoràmica del municipi, amb el cap de Sant Antoni a l’esquerra i el de Sant Martí a la dreta .
7. Riurau d’Arnauda.
Al Parc Muntaner va ser reconstruït, pedra a pedra, aquest gran riurau que va pertànyer als Català d’Arnauda, qui es dedicaven, com altres tants veïns, al cultiu del raïm moscatell i a la posterior elaboració de la pansa. Aquesta indústria va tenir el seu màxim esplendor al segle XIX.
8. Muralla medieval.
Entre els segles XV i XVI es va configurar el traçat i ampliació del recinte emmurallat de Xàbia. Tal muralla va ser enderrocada a finals del segle XIX per facilitar l’expansió de la vila. En l’actualitat s’observa una restauració parcial a l’avinguda Príncep d’Astúries.
9. Convent de les Agustines Descalces i plaça del Convent.
Es troba a l’extrem oest de l’anterior avinguda. La seua construcció es remunta a mitjan segle XX i va estar en ús fins l’any 2003. La plaça del Convent constitueix un dels llocs més pintorescos del nucli urbà.
10. Museu Arqueològic i Etnogràfic Soler Blasco.
Es troba a escassos metres de l’Església-Fortalesa, en un portentós edifici del segle XVII, erigit per Antoni Banyuls.
11. Duanes del Mar.
Es tracta del nucli urbà sorgit al costat del port cap al segle XIX i deu el seu nom a les duanes portuàries que hi havia. A Xàbia és també conegut com Raval de la Mar. A més, en aquest barri s’erigeix la moderna Església de la Mare de Déu de Loreto, amb una robusta estructura de formigó i una coberta que emula el casc d’un vaixell.
12. Casa del Cable.
Des del barri de Duanes de la Mar es va estendre, el 1860, el cable telegràfic submarí que va unir la Península amb les Illes Balears. Avui, la Casa del Cable és un centre d’exposicions i esdeveniments culturals.
13. Port.
A la fi del segle XIX es va construir el primer moll en l’emplaçament de l’actual port. Per a tal fi es va utilitzar pedra de l’antiga muralla i del ruïnós castell de Sant Jordi. No va ser fins a la primera meitat del segle XX quan el port va començar a ampliar-se i, amb el temps, va obtenir la seua configuració actual.
14. Platja de l’Arenal.
Es tracta de la platja d’arena fina més extensa de Xàbia, al voltant de la qual s’erigeixen un Parador Nacional i nombrosos locals d’oci i hostaleria.
15. Muntanyars.
Bona part del litoral de Xàbia, compost per dunes fòssils, es va utilitzar fins al segle XX per a l’extracció de pedra tosca, la qual era utilitzada per a la construcció de diferents edificis. Al voltant d’aquestes antigues pedreres hi ha vestigis de, entre altres coses, un viver de peixos romà.
16. Montgó.
Aquest parc natural, que es reparteix entre els municipis de Xàbia i Dénia, alberga diferents jaciments arqueològics, així com una rica fauna i flora. El seu cim, des de la qual s’obté una espectacular panoràmica de la Marina Alta, s’eleva fins als 753 msnm.
17. Cap de Sant Antoni.
Es troba a l’extrem oriental del Parc Natural del Montgó, coronat per un far. Presenta increïbles penya-segats que cauen, vertiginosos, fins a les aigües del mar Mediterrani. L’entorn del cap està declarat com a reserva marina. A més, aquest i els caps Negre i de la Nau constitueixen els punts més propers de la Península a les Illes Balears. En dies clars es pot endevinar el perfil occidental d’Eivissa a l’horitzó.
18. Els Molins de la Plana.
Els onze molins de vent que encara podem veure a l’est del Montgó van ser construïts al segle XVIII (excepte un, que data del XIV). Es tracta d’un conjunt arquitectònic excepcional al sud-est valencià, pel seu estat de conservació.
19. Cova Tallada.
Es troba al nord-oest del cap de Sant Antoni. La foma més sencilla d’accedir es desde Les Rotes (Dénia), tot i que la cova ja es troba al terme de Xàbia. D’aquesta gruta es va extreure pedra tosca des de, almenys, el segle XII (època andalusí). Molt a prop s’erigeix la Torre del Gerro (Dénia), construïda al segle XVI per defensar la costa davant els atacs dels pirates barbarescos.
20. Cala de la Barraca i illa del Portitxol.
Es troba entre els caps Prim i Negre. És de còdols i davant d’aquesta s’erigeix la xicoteta illa del Portitxol, a la qual s’han trobat vestigis d’ocupació romana.
21. Altres cales.
Xàbia compta amb nombroses cales repartides al llarg del seu litoral: algunes abarrotades; altres més tranquil·les (les menys accessibles). Granadella, Ambolo o Sardinera són algunes d’aquestes cales.
22. Cap de la Nau i Castell de la Granadella.
Es troba al sud del cap Negre que, juntament amb el de Sant Antoni, delimita la badia de Xàbia. A la seua cúspide s’erigeix el far del mateix nom, al costat dels cingles on, temps enrere, s’instal·laven les rudimentàries «pesqueres». Aquestes consistien en arcaiques plataformes de canyís o fusta, des de les quals es podia pescar i fins a les que s’accedia a través de perilloses sendes i cordes.
El Castell de la Granadella data del segle XVIII i, encara que el seu estat és ruïnós, constitueix un espectacular mirador dels penya-segats situats al sud del cap de la Nau. S’erigeix al malparat Parc Forestal de la Granadella, que tant va patir en els incendis de setembre de 2016.
Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.
