Serrella, o la pirinenca del migjorn valencià

La cúspide d’una de les serres més exigents del migjorn valencià —la Serrella— encara conserva les restes del que, segons es creu, va ser el castell islàmic situat a major altitud del territori.

Són diversos els que coincideixen a afirmar que la fascinant Serrella constitueix una de les muntanyes més gratificants del País Valencià, a més d’exigent. Fins i tot, hi ha qui es refereix a aquesta serra com la més «pirinenca» de la zona, ja que compta amb grans penya-segats, espaiosos colls, extenses pedreres i captivadores formacions rocoses com els Frares de Quatretondeta (o Agulles de la Serrella), entre altres virtuts , com un singular barranc, amb forma de glacera, que baixa cap a Beniardà. De fet, un dels seus pics rep el nom de la Mallada del Llop (1361 msnm), ja que, segons explica la tradició, en aquests paratges va ser abatut l’últim llop de la zona. El cim homònim a la serra (1359 msnm) i el Pla de la Casa (1379 msnm) —cimera del conjunt— són els altres dos pics més destacats de la Serrella. Aquesta compta amb frondoses pinedes, a més d’altres espècies arbòries menys freqüents a les serres de la contornada, com el teix o el grèvol. Així mateix s’observen humils grups de roser silvestre (Rosa canina) i cirerer —aquest, potser procedent d’antics cultius de l’entorn—, a més d’una bella praderia de coixí de pastor (Erinacea anthyllis) al Pla de la Casa. I és que la sorprenent Serrella s’estén uns 12 quilòmetres d’oest a est —lleugerament corbada cap al nord—, i es reparteix entre els municipis de Benasau, Quatretondeta, Confrides, Fageca, Famorca, Beniardà i Castell de Castells, unificant les comarques del Comtat i les Marines Alta i Baixa.

Serrella
Entorn sud de la font del Cuquero.

Des de la reduïda població de Fageca és possible ascendir a l’espectacular Pla de la Casa, on es troben les escasses —i quasi imperceptibles— restes del Castell de Xeroles, a 1379 metres d’altitud. Una hipòtesi sosté que el nom de l’esmentat municipi —repoblat al segle XVII amb mallorquins— procedeix del vocable faigeda, pel que, en aquest cas, aquest racó hauria estat poblat per un bosc de faigs, segles enrere. Al terme del mateix poble es troba el jaciment arqueològic de la Salema, datat en el Paleolític Superior i al qual es van trobar nombrosos fragments ossis de grans mamífers quaternaris, com el lleopard, la hiena tacada o l’ós bru. La cova de Bernat s’observa clarament durant l’ascens a la ja esmentada cimera, pel barranc del Moro, i també en aquesta es van trobar algunes restes datades cap al Paleolític. Així mateix, aquesta cova es va utilitzar, dècades enrere, com a refugi per al bestiar durant les hores centrals —i més caloroses— del dia. I ja en la cimera —mancada de vèrtex geodèsic—, la qual es troba coronada per una humil creu, s’observen les escasses restes dels basaments de la qual, segons alguns investigadors, va poder ser una torre fortificada d’origen islàmic, datada entre els segles XI i XIII, i presumptament reflectida en documentació històrica com a Castell de Xeroles. Aquest hauria estat, juntament amb altres tants fortins d’aquesta regió muntanyosa, un dels baluards —el situat a major altitud— que l’incansable mahometà al-Azraq va controlar, durant alguns anys, després de la Conquesta cristiana al segle XIII. Menor antiguitat presenta el gran pou de neu al costat del qual, antany, s’erigia la casa del nevater, la qual va donar nom a aquesta bucòlica praderia —el Pla de la Casa—. La construcció del pou sembla remuntar-se al segle XVIII i, com altres tants pous recol·lectors de neu, va caure en desús en les albors del segle XX, després de l’aparició del fred industrial. Actualment no té coberta, tot i que encara impressionen els seus vertiginosos 13 metres de profunditat.

Pla de la Casa (Serrella)
Pla de la Casa (1379 msnm).

Per descomptat, hi ha nombrosos itineraris senyalitzats que recorren i permeten visitar cada racó de la Serrella. El que aquí es proposa és una part del PR-CV 182 (9,5 km; dificultat mitjana-alta) i discorre per alguns dels llocs anteriorment comentats, situats al sud de Fageca, la qual és, com ja s’ha indicat, el punt d’eixida d’aquesta ruta. L’itinerari està ben senyalitzat amb les corresponents marques de PR (ratlles groga i blanca horitzontals), per la qual cosa tan sols cal seguir-les, amb atenció, per no confondre aquestes marques amb les de l’itinerari marcat com a PR-CV 168. A l’eixida de la població trobem la font de l’Esperit Sant, la qual proveeix a un safareig. Des d’aquesta, alguns trams de camí rural ens condueixen al barranc del Moro, a l’interior del qual observem la cova de Bernat i la font del Cuquero. L’altitud de l’última part de l’ascens ens permet observar, a la llunyania, el Mar Mediterrani i la singular vila d’Altea, així com altres tants llocs costaners. El pou de neu del Pla de la Casa convida a fer una parada en el camí, abans de coronar la muntanya. Les vistes de l’entorn són senzillament espectaculars, amb serres com les d’Aitana, Aixortà o Benicadell, entre una infinitat d’aquestes. Per completar la ruta circular, podem seguir les marques del PR-CV 182 cap al coll Borrell i la font Roja. Superat aquest tram, l’itinerari es torna un poc més monòton, tot i que permet observar —des d’un punt concret i en la distància— els Frares des de la seua part oriental. També durant el descens passem pel costat del denominat Pou Romà, al voltant del qual creixen, amb força, nombrosos exemplars de roser silvestre. Alguns cultius de secà ens acompanyen —com a l’inici— durant l’últim tram de l’itinerari, fins arribar a l’assossegat nucli de Fageca.

La interminable Serrella i el seu entorn requereixen paciència i poques presses. Però, a canvi, ofereixen tranquil·litat i, sobretot, la sensació d’haver reconnectat amb el món rural més agrest.

 

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies