El longeu i necessari pantà de Tibi

Des de fa més de 400 anys, la robusta presa de Tibi reté les aigües del riu Monnegre, tan necessàries per a l’horta d’Alacant.

Amb 46 metres d’alçària, la secular presa del pantà (o embassament) de Tibi va ser una de les més importants d’Europa en l’època de la seua construcció, és a dir, durant el segle XVI i els immediatament posteriors. La presa, de gravetat i en forma d’arc, va ser erigida entre els anys 1580 i 1594, en un estret congost del riu Monnegre, de tan sols 9 metres d’amplària, entre els promontoris del Mos del Bou (a l’est) i de la Cresta (a l’oest). El mateix riu és anomenat riu Verd aigües amunt, a Onil, i riu Sec aigües avall i fins a la desembocadura, al Campello. Encara en l’actualitat, el pantà —les seues aigües ocupen els termes de Tibi i Xixona— continua en funcionament i és gestionat pel Sindicat de Regs de l’Horta d’Alacant.

Com altres tantes terres de l’entorn, l’horta d’Alacant no tenia un subministrament d’aigua regular que abastís els diferents cultius que, fins al segle XVI, ocupaven aquesta àrea, com ara blat, ordi, oliveres, figueres, ametllers, garrofers i vinya, entre d’altres. Aquesta situació, sumada a les escasses pluges de la regió, limitava tant la quantitat de terres conreades com el tipus d’explotacions de la zona. No va ser fins al segle XVI quan dos veïns de Mutxamel —Pere Esquerdo, moliner; i Miguel Alcaraz, picapedrer— van proposar construir una presa a la ja esmentada gorja (o congost), al terme de Tibi. El monarca Felip II va posar a l’enginyer militar Giovanni Battista Antonelli al capdavant de les obres i, tot i que es van paralitzar temporalment durant nou anys, en 1594 la presa ja estava acabada. S’estima que, en aquells dies, aquesta podia retenir uns 5 hectòmetres cúbics d’aigua, tot i que els graduals sediments han disminuït la seua capacitat a uns 2 hectòmetres en l’actualitat. Així mateix, l’any 1601 la presa va patir una avaria que la va mantenir inactiva durant tres anys, i també entre 1697 i 1738 va estar fora de servei, a causa d’una greu trencament.

Pantano de Tibi
Presa del pantà de Tibi, vista des del tossal de la Cresta.

Aquesta important obra d’enginyeria hidràulica es pot visitar, fàcilment, des de la part occidental, a la qual es pot accedir per un camí asfaltat prenent l’eixida 481 (des del nord) o 482 (des del sud) de l’autovia A-7. L’últim quilòmetre per arribar a la presa s’ha de fer a peu, ja que el camí està tallat. Paga la pena, igualment, fer una passejada per l’ombria de la Cresta, des d’on s’obté una encisadora panoràmica del pantà, d’aigües clarament verdes. Al sud-oest de la presa trobem les restes d’algunes cases que, segons la inscripció d’una font del lloc, de l’any 1795, van haver de pertànyer als «criados del pantano». A l’altre costat del riu s’erigia una ermita de l’any 1786, al costat de la casa del pantaner i un aljub, els quals edificis estan actualment tapiats. Així mateix, al sud d’aquestes estructures trobem dos xicotets ponts. El que creua el riu Monnegre compta amb una inscripció de Carlos IV, de l’any 1795. Però un dels punts més sorprenents del lloc és, tal volta, la vertiginosa escala tallada al costat de la presa i sobre la roca, de l’any 1793.

Pantano de Tibi
Pont que accedia a l’antiga ermita i casa del pantaner.

El pantà de Tibi és, segons indiquen diferents publicacions i un cartell al lloc, «el pantà en funcionament més antic d’Europa». No obstant això, els veïns d’Almansa (Albacete, Castella-la Manxa) semblen no estar d’acord, ja que en aquest municipi hi ha un pantà en funcionament la qual presa va ser construïda entre els anys 1578 i 1584, i encara en l’actualitat s’utilitza per al reg . A la província d’Alacant destaquen altres pantans com els d’Elx (primera meitat del segle XVII) i Relleu (finals del segle XVII). Aquest últim es troba totalment colmatat i inutilitzat. Però si hi ha un embassament que sorprèn, respecte a longevitat, és el situat a Mèrida (Extremadura), el qual és conegut com a embassament de Proserpina i l’origen del qual es remunta a època romana (segle I aC). Encara avui, després de diferents reformes, segueix retenint aigua, però només s’utilitza com a zona de bany. A més, forma part del Conjunt Arqueològic de Mèrida, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Afortunadament, el longeu pantà de Tibi es troba entre els més antics d’Europa en funcionament. Com sempre, la millor manera de conèixer-lo és visitar el lloc.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies