Quesa: Aigua i pintures rupestres a l’interior de València

Als voltants del riu Grande trobem un conjunt de refrescants tolls, a més d’unes magnífiques pintures rupestres.

A molt poca distància del petit nucli urbà de Quesa, en el curs del riu Grande i protegides per l’interessant barranc, hi ha un conjunt de tolls coneguts com els Charcos de Quesa. El bany està permès, tot i que a l’estiu es pot aplicar una petita tarifa per accedir al lloc, ja que concentra una alta afluència durant els mesos més calorosos. El paratge es troba en l’àmplia zona muntanyosa coneguda com Mola de Cortes i Massís del Caroig, a la comarca de la Canal de Navarrés. Així mateix, la Mola de Cortes va ser un important reducte de resistència morisca després del decret d’expulsió l’any 1609.

 

Charcos de Quesa.

Des de l’últim toll, que és l’anomenat Charco del Chorro, podem ascendir per un camí situat a la dreta d’aquest i continuar caminant per l’interior del barranc, fins arribar a les sorprenents pintures rupestres de l’abric de Voro. Per a tal fi, hem de seguir les indicacions del sender de petit recorregut senyalitzat com a PR-CV 203, que en menys de dues hores ens conduirà a l’esmentat abric per l’interior del barranc, observant en tot moment les majestuoses parets rocoses d’aquest. En funció de les pluges caigudes durant les setmanes o mesos passats, el riu Grande aflora en determinats llocs, formant bassals o petits meandres, tot i que en la seva major part discorre sota la gruixuda capa de còdols. La ruta completa (anada i tornada), si es realitza el retorn pel mateix camí des de les pintures rupestres, no supera els 14 quilòmetres (unes 4 hores). A l’abric de Voro es conserven al voltant de mig centenar de pintures llevantines, les quals representen dones, arquers i animals. Les pintures més representatives i destacables corresponen a un conjunt de quatre detallats arquers que, segons els experts, escenificaria una dansa ritual.

Pintures rupestres de l’abric de Voro.

Com a dada curiosa i històrica, la població de Quesa va patir una epidèmia de pesta bubònica a la fi del segle XVII, que va acabar amb gairebé tots els veïns. Només alguns membres de la família dels García van sobreviure, i van fer una crida perquè altres famílies de pobles veïns es traslladessin a Quesa per aconseguir la seva repoblació.

Artículo leído 14819 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies