Penyal d’Ifac (Calp): ruta, història i llegendes

Penyal d’Ifac (Calp): ruta, història i llegendes

Al penyal d’Ifac va haver un poblat emmurallat i és escenari de màgiques llegendes. La ruta a aquesta gran roca és curta, però intensa.

Actualitzat el 19 d’abril de 2020.

A la comarca de la Marina Alta trobem una de les icones més representatives de la costa alacantina, que no és altra que la gran roca del penyal d’Ifac. És també conegut com penyal de Calp, i forma una xicoteta però escarpada península que s’eleva fins als 327 metres d’altitud. Constitueix una de les últimes estribacions de les serralades Bètiques.

A causa de les seues grans parets verticals, el penyal d’Ifac és freqüentat pels amants de l’escalada. També els senderistes poden pujar al cim de l’espectacular Parc Natural del Penyal d’Ifac, a través d’una ruta que puja pel vessant nord de la gran roca i que, a més, creua un curiós túnel , excavat a la roca a l’any 1918.

Platja de la Fossa i penyal d’Ifac (Calp).

Ruta pel penyal d’Ifac.

La pujada al penyal d’Ifac es realitza a través d’una ruta senyalitzada i ben clara, que parteix de l’Aula de la Natura del Parc.

Aquesta ruta zigzagueja pel vessant nord, per una senda ampla i amb miradors, on paga la pena parar-se per observar el fascinant paisatge, amb el mar Mediterrani present en tot moment. Passat el túnel, el camí es torna més escarpat i presenta una major pendent, de manera que aquest tram pot ser no apte per a xiquets o excursionistes que s’estiguen iniciant al món del senderisme.

Abans de res, cal conèixer les limitacions de cadascú i aplicar el sentit comú, per evitar possibles accidents.

Senda al penyal d’Ifac (Calp).

La ruta completa, anada i tornada, ronda els 5 quilòmetres de longitud i és de dificultat mitjana, doncs, com ja s’ha comentat, el terreny és notablement escarpat a la part alta del penyal d’Ifac, és a dir, quan s’ha superat el túnel. A l’eixida d’aquest, unes desenes de metres més endavant i abans de seguir amb l’ascens al cim, tenim l’opció d’arribar al mirador de Carrabiners, des d’on, segles enrere, es mirava el mar Mediterrani per alertar de possibles atacs de pirates barbarescos.

Segons l’Institut Geogràfic Nacional, el cim del penyal d’Ifac es troba a 327 metres d’altitud sobre el nivell de la mar (segons una publicació de Col·legi Oficial d’Arquitectes de València, de l’any 1984, serien 332 msnm, tot i que les dades de l’IGN són posteriors: 1987 i 2014). Des d’aquest s’observa una àmplia panoràmica de Calp, les antigues salines i l’istme que uneix el penyal a la costa; tot això emmarcat, a esquerra i dreta, pel tranquil mar Mediterrani.

En alguna ocasió, s’ha vist als més assedegats d’adrenalina fent salt base des del cim del penyal d’Ifac, com es pot veure en el següent vídeo.

En necessari saber que, sobretot a la primavera, aquesta part del penyal es troba plena de gavines, que poden resultar una mica agressives i territorials en època de cria. Si després de la ruta encara queden ganes de caminar i conèixer l’entorn, hi ha diferents i interessants llocs a veure a Calp, tant del casc històric com dels voltants.

Calp i penyal d’Ifac, des del Morro de Toix.

El penyal d’Ifac dels ibers i altres cultures.

Els vestigis més antics d’ocupació humana, trobats fins al moment al penyal d’Ifac, es remunten als segles IV i III abans de Crist. De tal època es van trobar diferents objectes d’origen iber, per la qual cosa es creu que aquests van establir un petit poblat al penyal, que hauria estat un molt bon punt de referència per a la navegació, en l’intens comerç que els ibers mantenien amb les poblacions de la Mediterrània.

També els romans, visigots i musulmans es van fixar en aquesta gran pedra, emergent de la mar, per establir un assentament, no sobre el penyal sinó a les rodalies.

Es creu que els romans, entre els segles I i V, ja comptaven amb una explotació salinera, que es trobaria al voltant de la piscifactoria hui coneguda com Banys de la Reina, on s’elaborava garum i salaó. A més, a molt poca distància del viver de peixos encara podem observar les restes d’un conjunt de portentoses vivendes, de la mateixa època, amb paviments de marbre i elaborats mosaics. Més tard, durant la dominació visigoda, una part d’aquestes cases es va utilitzar com a necròpolis.

Banys de la Reina de Calp i, al fons, el morro de Toix.

La Pobla Medieval d’Ifac.

Les restes d’aquest poblat cristià emmurallat es troben al vessant nord del penyal d’Ifac, a molt poca distància de l’Aula de la Natura, i es remunten al segle XIII, després de la Conquesta cristiana.

En aquells dies, Pere III d’Aragó va ordenar construir una vila fortificada al penyal, l’any 1282, com a mostra de força contra els musulmans i per evitar possibles rebel·lions. Però el primer projecte va fracassar i va ser l’almirall Roger de Llúria qui va impulsar la construcció de la Pobla d’Ifac l’any 1298, tot i que aquesta seria destruïda parcialment en 1359, durant la guerra entre les Corones de Castella i Aragó. Finalment, va quedar abandonada cap a l’any 1400.

En l’actualitat, aquest jaciment arqueològic compta amb importants campanyes d’excavació tots els anys, la qual cosa permet descobrir contínuament noves dades sobre l’enclavament, que ocupa una superfície d’uns 70000 metres quadrats. Segons les troballes, la muralla tenia una longitud de 800 metres i comptava amb onze torres, comunicades per un camí de ronda. Una d’aquestes torres, anomenada Campanar, conserva uns 10 metres de la seua alçada original. Així mateix, s’han conservat els vestigis d’uns 250 metres de muralla i els basaments de diferents estructures.

Panoràmica de Calp des del penyal d’Ifac.

El penyal d’Ifac de Vicente París.

Vicente París Morlà va ser un acabalat home de negocis, nascut a Dénia l’any 1859. Va adquirir el penyal d’Ifac i els terrenys de les seues vessants, amb els conreus de vinya i figueres que en aquestes hi havia, en la segona dècada de segle XX.

Va construir dues cases (una per a ús propi i una altra per al casolà) al vessant nord del penyal, un camí ample d’accés i, el 1918, va manar perforar la gran roca per fer un túnel, d’uns 50 metres de longitud, i poder arribar a la part més alta d’Ifac. Entre d’altres negocis, París tenia una fàbrica d’embalatges a Galícia, que s’utilitzaven per a l’exportació de la pansa elaborada a Dénia, indústria directament lligada als riuraus.

Túnel del penyal d’Ifac (Calp).

L’hotel fantasma del penyal d’Ifac.

L’any 1951, els hereus de Vicente París van vendre el penyal a José Mas Capó, qui va començar a construir un hotel de quatre plantes al vessant. L’Ifac Palace Hotel mai es va acabar, tot i que l’estructura de l’edifici va romandre al terreny durant unes tres dècades, fins que va ser demolit per l’Exèrcit a l’octubre del 1987.

Port de Calp i penyal d’Ifac.

Protecció del penyal d’Ifac.

La Generalitat Valenciana va comprar el penyal d’Ifac al desembre de l’any 1986 i el va declarar Parc Natural el 19 de gener del 1987. En aquells dies, l’àrea protegida (el penyal i part de les aigües marines circumdants) era de 45 hectàrees. L’any 2015 es va ampliar a 53,3 ha.

En Ifac destaca la xicoteta planta endèmica coneguda com Silene d’Ifac (Silene hifacensis), que creix de forma natural als penya-segats de les Marines Alta i Baixa, i al litoral rocós de la propera illa d’Eivissa. Així mateix, en l’antiguitat el penyal va haver de quedar aïllat i, per aquest motiu, no va ser envaït per la carrasca o el coscoll, arbustos presents en molts punts de litoral valencià. Abunden altres plantes típiques de la costa mediterrània, com el margalló, el llentiscle o la savina negra.

A més, al penyal d’Ifac conflueixen unes 60 espècies d’aus, tot i que la més present és la gavina vulgar (Larus michahellis).

Penyal d’Ifac i, darrere, la serra Gelada.

Llegendes del penyal d’Ifac.

El patrimoni d’aquesta gran roca no es limita únicament a la seua història i biodiversitat. El penyal d’Ifac és escenari de diferents llegendes i relats, que expliquen com un geni malvat va quedar petrificat, creant així la gran mola rocosa, o com una jove calpina va evitar una catàstrofe en la població. Un altre relat narra un curiós enfrontament entre els veïns de Calp i els pirates berberescos, enmig de la mar i al costat del penyal.

Accedeix a cadascuna d’aquestes històries:
La mola que va emergir de la mar.
La calpina que va evitar la catàstrofe (en castellà).
L’abordatge barbaresc del penyal d’Ifac (en castellà).


Aquestes i altres dades d’interès es recullen a la guia Passejades amb història pel sud-est valencià, disponible online i en llibreries.

Comparteix-ho:
Adán Agulló

Adán Agulló

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies