El pont que va accelerar l’expansió d’Elx

Quan el pont de Santa Teresa es va construir, en ple segle XVIII, ja existien algunes cases a l’oest del Vinalopó.

Una humil ermita erigida en honor a Sant Josep, a l’oest de la rambla del riu Vinalopó, va ser la construcció que va originar en la Marquesa d’Elx el desig que, al mateix lloc, s’edifiqués un convent en honor al mateix sant. En abril de l’any 1561, el seu desig es va començar a materialitzar i, ja conclòs, el Convent de Sant Josep va figurar com a cap de província fins l’any 1574. Al voltant del temple religiós es van començar a construir diferents cases, que van constituir el germen del posterior barri de Santa Teresa. Fins la construcció del pont de pedra, els veïns utilitzaven un rudimentari pont de fusta per accedir a la vila il·licitana, per l’antiga costa de Bonús. Per tal motiu, el cabildo d’Elx va determinar el següent, el 22 gener de l’any 1673:

Terminada la obra de Santa María, retablo y ornamentos, se construirá un puente en la rambla de la villa para que cómodamente, puedan subir los vecinos e ir al Convento de Religiosos Descalzos de San José, y para mayor utilidad y servicio de los vecinos.

La primera pedra va haver d’esperar fins l’any 1705, i va ser col·locada per don Joaquín Ponce de León, alcalde del municipi, Marquès d’Elx i Duc de Arcos. Però les obres van quedar paralitzades fins l’any 1715, a causa de la Guerra de Successió, i no es van finalitzar fins el 1756, després d’alguns contratemps, tal com indica una inscripció situada sota la capella nord del pont:

El día 31 de octubre de 1751, se vio venir por este torrente tan gran avenida de agua, que llegó a pasar por encima del antepecho de este puente, con tanta fuerza que lo rompió por la parte de poniente, llevándose la mitad de él y otros destrozos que hizo, arruinando presas que la cruzan para el riego de esta huerta, 42 casas, 8 almazaras, 1 fábrica de jabón, 5 huertos de palma y diferentes árboles con otros efectos…

Aquests destructius successos van ocórrer a escasses jornades de finalitzar la construcció del pont, el qual s’havia bastit amb un sol ull. No va ser fins a quatre anys més tard (en 1755), quan finalment es van assignar fons i es va acordar la reforma i finalització de l’obra, aquesta vegada amb dos ulls i tallamar, a més de les dues capelles de vidre en què es van col·locar, al sud , la imatge de Sant Agatàngel i, al nord, la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció. En anys posteriors el pont va ser sotmès a noves reformes, tant per refermar la seua estabilitat estructural com per augmentar la seguretat dels vianants.

Escassos anys després de la construcció del pont va ser erigida una gran caserna de cavalleria, en el lloc que actualment ocupen els anomenats Pisos Blaus, al nord del passeig de Germanies. El pont de Santa Teresa (popularment, de la Mare Déu) va contribuir a l’expansió de la ciutat cap a l’oest de la rambla, així com a una millor comunicació del municipi amb altres punts del Baix Segura i sud de la Península. Va ser el primer pont d’obra que va creuar el Vinalopó al seu pas per la vila d’Elx, però no l’últim.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies