El Campello: de llops marins i tresors moriscos

Multitud de punts del litoral valencià mantenen noms al·lusius a un animal que, fins no fa moltes dècades, es va deixar veure per aquestes costes.

Es tracta de la foca monjo del Mediterrani (Monachus monachus), de la qual encara expliquen històries els més majors del Campello i de l’illa de Nova Tabarca, llocs on trobem sengles coves del Llop Marí, a l’interior de les quals s’ambienten diferents llegendes sobre llops marins i tresors moriscos. La tradició oral explica que, sobretot a la fi del segle XIX, un temut i monstruós llop marí enredava i malmetia les xarxes dels pescadors, a més d’atacar les seues barques i a tot mariner que en aquestes es trobés. Si fem una consulta a l’hemeroteca, podem comprovar que l’últim llop marí del qual es té constància al sud-est valencià data de l’any 1951, quan l’animal va ser assassinat. Tot i així, en aquests últims anys s’ha deixat veure algun exemplar a l’arxipèlag balear, la qual cosa resulta esperançadora, pel que fa a biodiversitat.

Però la cova del Llop Marí —la del Campello— és escenari d’altres llegendes ambientades en l’època posterior a la Conquesta cristiana (a partir del segle XIII) i en la corresponent a l’expulsió dels moriscs (primers anys del segle XVII) . Explica la tradició que la cova es comunica amb les entranyes de la propera serra del Cabeçó d’Or —escenari d’altres tantes llegendes— i que, des de la mar, els pirates barbarescos se submergien en el complicat entramat de galeries per amagar els nombrosos tresors procedents dels seus pillatges. Una altra llegenda explica que, després del decret d’expulsió dels moriscos, un vell àrab anomenat Alí va amagar les seues pertinences més preuades a les coves de Canelobre, lloc on va ser assassinat pels cristians i des del qual la seua filla Gesamina va escapar d’aquestos dirigint-se, per l’interior de la serra, a la cova del Llop Marí, al Campello.

A escassa distància de la cova en qüestió trobem un altre lloc de llegenda que, de fet, també ha mantingut un nom al·lusiu a allò que explica la tradició oral. Es tracta dels anomenats Banyets de la Reina, en les aigües marines dels quals s’hauria esplaiat una jove reina àrab. El lloc, que en realitat és una antiga piscifactoria romana, es troba en una reduïda península —però anomenada illeta—, els vestigis de la qual testifiquen la presència de diferents cultures passades: des de la prehistòria fins a l’època de dominació musulmana, passant per l’Edat del Bronze, cultura ibèrica, la ja esmentada romana i la islàmica.

Illeta dels Banyets de la Reina.

Les sempre interessants llegendes constitueixen part de la nostra cultura popular, del nostre folklore i, com a tals, mereixen ser divulgades i conegudes perquè no caiguen en l’oblit, ja que en molts casos ignorem l’imaginari popular de la terra en què vivim.

Si coneixes altres versions d’aquestes llegendes, o altres protagonitzades per llops marins, per favor, comenta-ho més avall.


Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.

Passejades amb història pel sud-est valencià

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies