Colom, o el carrer amb més història moderna de la Vila Joiosa
Fa tot just uns cent cinquanta anys quan, allà per la dècada de 1860, es van començar a construir diferents i importants edificis a l’antiga carretera de València.
La carretera passaria a denominar-se «carrer Colom» i a constituir el centre neuràlgic —encara en l’actualitat— de la ciutat de la Vila Joiosa, acumulant una rica i valuosa història de gran transcendència per a la formació de l’actual urbs. L’històric carrer Colom no es podria entendre sense el mític Cafè El Mercantil. Seria un altre carrer, amb el mateix nom potser, però no seria el mateix i, molt possiblement, la Vila seria una altra Vila. El citat cafè va ser inaugurat en la dècada de 1870, en el número 1 del carrer en qüestió i, encara que tenia un casino a la primera planta al qual, com solia passar en aquests llocs, només accedien els més acabalats, a la inferior accedien tots els veïns —bé, no tots, només homes; eren altres temps—, sense distinció de classes. I tan important va ser aquest local, ja que va servir de lloc de reunions tant per a militants i polítics republicans com per a falangistes —segons l’època—, qui prendrien decisions directament lligades al futur del municipi. A més, Cafè El Mercantil va ser el bressol de la beguda per antonomàsia de la Vila: el Nardo (cafè gelat i absenta). L’any 2004 va tancar al públic i, poc després, l’edifici va ser enderrocat, tot i que es va construir un de nou, la façana del qual emula l’original.
El carrer Colom tampoc s’entendria sense l’històric Col·legi del Doctor Álvaro Esquerdo, inaugurat l’any 1922 i costejat pel citat i doctor viler. Sense dubte, una mostra dels millors desitjos per al futur de la seua ciutat, la qual ja ostentava aquest títol des de l’any 1911, quan el rei Alfons XIII el va concedir mitjançant Reial Decret. En l’actualitat només queda la façana principal del col·legi, la qual ha estat restaurada, i el seu solar acull el nou museu municipal, el Vila Museu, inaugurat l’any 2015. Es tracta d’un increïble museu, totalment accessible, i en els més de 4500 metres quadrats es poden conèixer, amb detall, els diferents aspectes arqueològics, històrics i etnogràfics de la Vila Joiosa.
També el Xalet de Centella forma part del patrimoni del carrer Colom. Va ser erigit entre els anys 1927 i 1930, obra de l’arquitecte alacantí Juan Vidal, i constitueix un clar exemple d’arquitectura eclèctica, ja que barreja diferents estils. Vicente Lloret va ser el seu primer propietari, qui va heretar, amb els seus germans i cosins, la societat que havien constituït el seu pare i el seu oncle (Lloret i Llinares) en la segona meitat del segle XIX. La companyia va erigir factories de salaó en llocs tan llunyans com la Gomera (Illes Canàries) i, en els seus viatges mercants al voltant del món, va importar algunes espècies botàniques i exòtiques que encara avui podem veure al jardí del xalet. Aquest és, des de l’any 2010, l’oficina de turisme de la Vila.
El desaparegut Teatre Olimpia va ocupar, igualment, un important lloc al carrer Colom. Va ser inaugurat l’any 1919 i també s’utilitzava com a sala de cinema, la qual, en els seus primers anys, projectava pel·lícules de cinema mut i, com es pot endevinar, en blanc i negre. Però el carrer Colom no només alberga una sorprenent història recent, ja que davall d’aquest hi ha nombrosos vestigis d’èpoques passades —uns pocs descoberts; altres tants per descobrir—, com un campament militar romà l’origen del qual sembla remuntar-se a les Guerres Sertorianes (segles 83-72 aC).
L’anterior no és més que una mostra del patrimoni històric i arquitectònic de Colom. Un sol carrer de la Vila. Un carrer amb molta història.
Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.
