La Vila Xocolatera: més de 200 anys de tradició

La Vila Joiosa és àmpliament coneguda per les seues cases de diferents colors, així com per la seua històrica indústria xocolatera.

Tal com va fer el viler Francisco Lloret en el seu llibre La Vila de ayer, una cosa semblant va dur a terme Luisa Vinaches, amb el seu llibre titulat La Vila Chocolatera, publicat el 1994. Vinaches va néixer a la Vila l’any 1936, en el si d’una família de llarga tradició xocolatera i, més tard, es va casar amb Juan Tonda, qui descendia igualment de xocolaters. La Vila Chocolatera reflecteix la història d’una indústria amb més de 200 anys de tradició a la Vila, així com diferents anècdotes i memòries que Vinaches comparteix i deixa per al record. Aquest valuós conjunt d’informació constitueix un dels llibres més interessants referents al patrimoni històric industrial de la Vila Joiosa.

Per parlar de la xocolata —dels seus orígens a Europa— hem de remuntar-nos uns cinc segles enrere, quan el conqueridor espanyol Hernán Cortés va entrar a la capital de l’imperi mexica, Tenochtitlán, l’any 1519, on va ser rebut per l’emperador asteca Moctezuma II com una veritable deïtat. Com obsequi de benvinguda, el governant asteca va oferir a Cortés —qui més tard li arrabassaria les seues terres— la millor de les seues begudes en un got d’or: el xocolatl, el qual consistia en una barreja de cacau i diferents espècies. Al voltant d’una dècada més tard, en 1528, el conqueridor espanyol va tornar a Europa portant, entre altres coses, la preuada llavor del cacau.

Hernán Cortés i Moctezuma II
Trobada d’Hernán Cortés amb Moctezuma II (Kurz & Allison, 1892).

La indústria artesanal de la xocolata es va començar a gestar a Europa i, en les primeres dècades del segle XIX, va aterrar finalment a la Vila de la mà d’un forà qui, segons explica Vinaches, es va establir a la població —juntament amb alguns altres— fugint de les guerres napoleòniques —qui sap si Napoleó va determinar, inconscientment, el futur industrial xocolater del municipi—. Algunes famílies vileres van començar a elaborar xocolata com a activitat complementària a l’agricultura i, més tard, es van consolidar les primeres factories (vint-i-nou l’any 1937). Algunes de les marques eren La Perfección, El Alicantino, San Blas o Valor. El cacau sempre es va importar d’Amèrica, Àfrica i Àsia, ja que el clima europeu no és adequat per al seu cultiu.

Chocolates El Alicantino
Publicitat de Chocolates El Alicantino.

L’elaboració primigènia consistia en barrejar, a parts iguals, cacau i sucre, previ torrat i mòlta del fruit exòtic. Posteriorment es van començar a afegir altres ingredients com mantega, canyella, vainilla i fruits secs, com cacauet i ametlla. De vegades també s’utilitzava farina per abaratir el cost de producte final. I, tot i que en les primeres dècades de comercialització es consumia, sobretot, fos i rebaixat amb aigua (a la tassa), actualment sembla estar més estès el consum de la xocolata en sec, és a dir, directament de la tauleta.

Algunes de les companyies xocolateres més conegudes en l’actualitat són Valor i Clavileño, ambdues de la Vila. La primera, Valor, va sorgir com a tal a la fi del segle XIX, de la mà de Valeriano López Lloret «l’avi Valor», i actualment gestiona el Museu Valencià de la Xocolata. La segona, Clavileño, va sorgir en la dècada de 1960, tot i que ja existia anteriorment amb altres noms. El mercat d’aquesta s’estenia, en els seus primers anys, per terres manxegues: en Camp de Criptana van crear una segona marca, anomenada Cristo de Villajos.

Chocolates Marcos Tonda
Embolcall de tauleta marca BUANA, d’un fabricant fill de Marcos Tonda.

Entre les memòries que comparteix Vinaches destaquen algunes que es remunten a la Guerra Civil Espanyola, quan el soterrani de casa —que s’utilitzava com a sala per assecar la xocolata— va servir de refugi davant l’amenaçant so dels avions volant per la costa. També rememora el temps en què el seu pare festejava a sa mare, intercanviant correspondència entre la Vila i la posada del poble on en eixa temporada es trobés allotjat l’home, en el seu viatge amb carro per les províncies de l’interior, on més d’una vegada a alguns vilers els va sorprendre una forta nevada.

No seria desgavellat pensar que tot va començar, indirectament, amb Napoleó, ja que diferents fets condueixen, amb freqüència i involuntàriament, a altres fets aparentment no relacionats. Una entre altres tantes conjectures. I, encara avui, la Vila Joiosa segueix sent La Vila Xocolatera. La ciutat de la xocolata.


Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.

Passejades amb història pel sud-est valencià

Artículo leído 10727 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies