L’imaginari popular al voltant de la figura de Sant Jaume

Nombrosos municipis i pedanies del País Valencià celebren les seues festes patronals en honor a Sant Jaume al mes de juliol, l’onomàstica del qual té lloc el dia 25.

La Història i l’imaginari popular es barregen al voltant d’aquest sant, el nom del qual deriva del primigeni hebreu Iaakov, que es va transformar en el llatí Iacobus, aquest en la seua variant Iacomus i, aquest darrer, a més, en Jaume. Altres noms com Santiago, Diego o Jacobo comparteixen el mateix origen hebreu.

Però anem per feina. Va ser el rei cristià, Jaume I d’Aragó, qui va fundar la primera confraria a la ciutat de València després de la Conquesta cristiana al segle XIII, i aquesta no era altra que l’aleshores anomenada «Confraria de Nostre Senyor Deu Jesucrist, la Verge Maria i sent Jacme Apostol», és a dir, l’actual confraria de Sant Jaume.

Jaime I de Aragón
Jaume I d’Aragó.

Una altra història al voltant del sant pren forma llegendària i se situa al segle XI, quan el Cid Campeador (Rodrigo Díaz de Vivar) es trobava amb la seua milícia acampat a les serres de Petrer. En aquelles terres es va enfrontar en una aferrissada batalla a diversos milers de mahometans, els quals superaven sobradament als cavallers cristians. Tot semblava perdut quan, de sobte, va aparèixer una refulgent llum d’on va emergir un robust cavaller sobre un cavall blanc. Els seus cops valien per cent i prompte va debilitar les forces de l’enemic musulmà, els quals van fugir del lloc davant tal amenaça: la precisa espasa de Sant Jaume. Aconseguida la victòria cristiana, va donar el sant un gran salt al buit i va travessar l’ampla vall per aterrar sobre la serra del Cavall, la qual deu el seu nom a aquell episodi bèl·lic, de la mateixa manera que la serra del Cid (o del Sit), on va aconseguir la victòria el cavaller cristià auxiliat per l’apòstol Sant Jaume.

Segons una altra llegenda, el sant també es va deixar veure al municipi de Relleu, on va quedar la seua empremta marcada a la roca al partir la muntanya en dos, en plena batalla contra els mahometans. Les conseqüències van ser l’aparició del riu Amadorio i la separació del Castell del Benesit. Una altra versió indica que tal empremta —la Patà de Sant Jaume— es deu, senzillament, a una visita que l’apòstol va realitzar a la població.

També la pedania alacantina de la Canyada del Fenollar és lloc pel qual va transitar l’apòstol, ja que expliquen que a prop de la humil ermita de Sant Jaume es troba enterrada una roca on el cavall d’aquest va deixar gravada la seua empremta.

A més, la tradició crevillentina explica que el famós bandoler Jaume el Barbut (Jaime José Cayetano Alfonso Joan) va organitzar els dies 24 i 25 de juliol de l’any 1822 un gran festeig a la serra de Crevillent, on van acudir nombrosos veïns del municipi homònim —paisans del Robin Hood valencià—, així com dos guitarristes que van posar ritme a les cobles que el Barbut es va animar a cantar.

Snap-Apple Night
Celebració similar a la que va poder tenir lloc a la serra de Crevillent.

I segur que hi ha altres llegendes i tradicions al voltant de Sant Jaume en altres llocs. Si coneixes alguna o vols aportar alguna cosa respecte a allò que s’ha comentat en aquest article, pots indicar-ho als comentaris.

Artículo leído 2669 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies