De com Altāya es va convertir a Altea

És Indiscutible que l’actual vila d’Altea constitueix un dels llocs més pintorescs i bells del sud-est valencià. El casc històric s’enfila sobre un turó, a la cimera del qual sobresurt l’emblemàtica Església de la Mare de Deu de la Concepció, envoltada de tradicionals cases blanques i, com no, de nombrosos tallers de tota mena d’artistes. Però, en contra d’allò que molts forans creuen, Altea la Vella no es correspon amb l’antic recinte emmurallat de l’actual vila d’Altea, sinó que constitueix un altre nucli urbà, situat a uns 3,5 quilòmetres d’aquesta i al nord del riu Algar.

L’origen d’Altea —en quant a etimologia es refereix— es remunta, almenys, a l’època de dominació musulmana (segles VIII-XIII), quan es va establir un assentament denominat Altāya al lloc avui conegut com Altea la Vella (o el Poblet). No obstant això, algunes fonts afirmen que tal denominació podria haver estat la que van atorgar els grecs al riu Algar, la qual hauria estat adoptada posteriorment pels romans i, més tard, pels musulmans. Tenint en compte les dues hipòtesis, sembla cobrar força la primera, ja que la presència grega en aquestes costes va ser molt escassa i es va limitar al comerç amb els fenicis i els ibers; històricament es va especular amb que a Dénia o Xàbia va poder haver un assentament grec, però la falta d’evidències va descartar aquesta possibilitat entre la comunitat investigadora.

Després de la Conquesta cristiana, al segle XIII, Altāya va passar a denominar-se Altea, tot i que va seguir sota control musulmà durant alguns anys a causa de concessions de vassallatge i alguna que altra rebel·lió capitanejada per l’incansable al-Azraq. En aquells dies, Bellaguarda (actual barri d’Altea) acabava de ser erigida pels cristians i comptava amb un baluard defensiu, del qual conjunt formava part la torre homònima.

Altea la Vella
Plaça de l’Església d’Altea la Vella.

El decret de conversió dels mudèjars al cristianisme i, més tard, d’expulsió definitiva dels moriscos van provocar un significatiu despoblament, el resultat del qual va ser el complet abandó i ruïna de l’Altea primigènia —l’antiga Altāya; avui, Altea la Vella—. Paral·lelament, al voltant de Bellaguarda s’havia anat creant un humil caseriu a l’empar del baluard i, ja en les albors del segle XVII, es va concedir Carta Pobla per ocupar el nou emplaçament d’Altea, al turó contigu a Bellaguarda.

Per fortuna, el vell emplaçament islàmic (Altea la Vella) es va començar a poblar, de nou i poc a poc, cap a finals del segle XVII i en l’actualitat constitueix una afable pedania d’Altea situada als peus de la sempre fascinant serra de Bèrnia —frontera natural entre les comarques de les Marines Alta i Baixa—, però aquesta ja és una altra història.


Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.

Passejades amb història pel sud-est valencià

Artículo leído 6763 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies