Rescats a la muntanya: quan l’oci es converteix en agonia

En els últims anys s’han multiplicat els rescats a les muntanyes de la Península, a causa del increment d’excursionistes i, sobretot, a l’escassa preparació i planificació de molts d’aquests.

Anar d’excursió a la muntanya ha d’estar lligat, sempre, a l’esbarjo. Però ignorar aquells factors que, d’alguna manera, podem controlar o preveure —és a dir, els de sentit comú— pot derivar en una jornada de veritable agonia i desesperança. Si bé és cert que també estem exposats a accidents que escapen al nostre control —com caigudes de pedres, marejos o ictus, entre altres—, hi ha nombroses situacions de risc que podem i hem d’evitar. El camp, la muntanya, les serres; és a dir, la natura, no l’hem de prendre a la lleugera. Aspectes com la preparació física, el sentit de l’orientació, la set de coneixement —que ens farà informar-nos, prèviament, sobre el lloc que anem a visitar—i, de nou i sobretot, el sentit comú, són essencials per evitar, en la mesura del possible, que un bon dia de muntanya es convertisca en un dia d’angoixa.

Rescats per desorientació:
Perdre’s a la muntanya és molt fàcil. Sobretot si no es presta atenció a l’entorn i, per tant, no gravem en la nostra ment aquelles fites paisatgístiques que ens permetran situar-nos al mapa —sí, el mapa és essencial si no coneixem la zona— i orientar-nos. A la serra no val allò de «serà per aquí». Si apareix tal dubte, més val retrocedir fins a l’última marca de la ruta i, des d’aquesta, localitzar la següent. En el pitjor dels casos ens tocarà retrocedir pel mateix camí, fins al punt de partida. I aquesta opció sembla millor que la de ser protagonista d’un rescat en plena matinada o, qui sap, potser al dia següent o posteriors. A més, la neu pot esborrar sendes i tapar marques. Una forta nevada o la boira espessa dificulten notablement l’orientació, pel que és imprescindible consultar la previsió del temps amb antelació.

Rescats per valentia:
No és més home, ni més dona, el que més lluny o més alt arriba. Si no es pot, no es pot. És totalment inútil córrer riscos innecessaris, com fer trams de vies ferrades —per curtes que siguen— sense l’equip adequat, o utilitzar vertiginoses sendes de cabres, fora de ruta, per arribar abans al cim.

Rescats per imprudència:
Un terreny pedregós i irregular requereix unes bones botes de muntanya, que en molts casos evitaran esquinços; una altra raó per la qual, abans de fer qualsevol ruta, convé informar-se sobre aquesta. Així mateix, en dies de pluja, i posteriors, no convé endinsar-se en rambles, rius o barrancs, ja que una avinguda d’aigua pot aparèixer de sobte i resultar sorprenentment destructiva. La pluja continuada també pot desestabilitzar alguns terrenys, per la qual cosa es poden produir despreniments, al nostre pas, de la mateixa senda i sobre aquesta.

Rescats per falta de previsió:
S’ha de tenir clar el temps estimat per completar la ruta, ja que durant la nit resulta més difícil orientar-nos en un entorn desconegut. En aquest sentit, el més aconsellable és començar d’hora i acabar amb temps —hores de llum solar— de sobres. La falta d’aigua i menjar pot produir marejos o hipoglucèmies. De fet, s’ha de beure regularment i abans de tenir set; l’ampolla d’aigua hauria d’estar a mà, i no dins de la motxilla. Els fruits secs (com pistatxos o nous) i deshidratats (com panses o dàtils) són un bon piscolabis que es pot consumir durant la marxa.

Però, tot i tenir en compte el que s’ha exposat, els accidents en muntanya poden ocórrer, com en qualsevol altre àmbit de la vida. És per això que, sobretot en excursions en solitari, s’han d’extremar les precaucions. En aquest cas, s’ha d’informar a algun familiar, o amic proper, de la ruta que es va a fer i de l’hora prevista d’arribada a casa. Així mateix, s’aconsella vestir roba de colors vius o reflectants, per facilitar la possible recerca de la persona accidentada. Una llanterna amb opció de llum intermitent també pot ser de gran ajuda. Hi ha diverses aplicacions per a telèfons intel·ligents —a la muntanya, ha d’anar sempre amb la càrrega completa— que ens permeten compartir la nostra posició amb qui desitgem, així com amb el 112, en cas d’emergència. I, finalment, en cas de rescat potser haurem d’abonar el cost d’aquest, si no estem federats o si no comptem amb una assegurança esportiva que cobrisca les activitats a la natura.

Planificar és la clau.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies