Les desconegudes salines de l’interior d’Alacant

La comarca de l’Alt Vinalopó conserva tres explotacions salineres als voltants de l’extinta llacuna de Villena. La més antiga es remunta, almenys, al segle XIII.

A uns 55 quilòmetres de la mar, en terme municipal de Villena i a molt poca distància del límit amb Caudete (Albacete, Castella-la-Manxa) es troben els denominats Saleros de Villena, els quals constitueixen les úniques explotacions de sal, en actiu, de l’ interior de la província d’Alacant. La salina de major antiguitat és coneguda com el Salero Viejo (antigament, del Angostillo) i ja era nomenada en documentació del segle XIII, després de la Conquesta cristiana. Els altres dos Saleros són el de Penalva (o del Polovar) i Nuevo de la Fortuna. Tots realitzen les tasques extractives de manera similar a com es fa a les salines costaneres, amb l’avantatge de comptar amb aigua (o salmorra) de major salinitat que la de la mar, la qual cosa permet accelerar el procés. Les tres explotacions sumen una superfície d’unes 8 hectàrees i produeixen una quantitat mitjana de 6000 tones de sal a l’any, que es destina tant a la indústria química com al consum humà. Aquestes salines d’interior constitueixen els vestigis del bon aprofitament d’un recurs que va aflorar cap al Miocè Mitjà (fa uns 16 milions d’anys), els quals materials es van barrejar amb els aqüífers subjacents, permetent i facilitant l’extracció humana de la preuada sal.

Saleros Villena
Sal amuntegada en el Salero Nuevo.

Fins als albors del segle XIX, gran part del terreny circumdant als Saleros es trobava sota la llacuna endorreica de Villena, la qual retenia les aigües de diferents afloraments subterranis —d’aigües dolces i salobres—, a més de l’aigua de pluja. El mateix segueix passant a la propera llacuna de Salines, on també hi va haver una explotació salinera, ja abandonada. Però la llacuna de Villena va veure la seua fi en 1803 (el municipi va formar part del Regne de Murcia fins l’any 1836), quan el monarca Carlos IV, mitjançant Reial Ordre signada el 23 d’abril de l’esmentat any, va ordenar dessecar la llacuna perquè les seues aigües arribaren al camp d’Elx, municipi al qual l’infant Don Manuel havia atorgat aquest dret en 1276. Per al drenatge de la llacuna es va construir l’anomenada Acequia del Rei, la qual abocava les aigües de la llacuna al riu Vinalopó, després de recórrer 10 quilòmetres cap al sud i a escassos 500 metres al nord de la Colònia de Santa Eulàlia. Encara en l’actualitat aquesta sèquia segueix canalitzant l’aigua que emana de la font del Chopo (o del Hoyo de la Virgen, a la pedania de Las Virtudes) i l’aigua de pluja, evitant que s’inunden les terres de l’antiga llacuna. Així mateix, aquestes aigües van ser aprofitades per diferents poblacions com Sax, Elda o Montfort, a més d’Elx. Els terrenys resultants del drenatge sumaven 1704 hectàrees i van ser repartits a diferents colons —o laguneros—, a canvi d’un delme. Però, al cap i a la fi, eren terres argiloses aptes per a escassos cultius.

Puente del Salero Villena
Pont del Salero (també Alto, o de los Espejos).

La zona que dècades enrere estava ocupada per la llacuna presenta diferents tonalitats rogenques —algunes molt fosques— que atorguen certa bellesa al paisatge. I encara en l’actualitat, després de dies de persistents pluges, determinats i xicotets punts del paratge se segueixen inundant, com si aquest intentés tornar als seus frondosos orígens, quan fins i tot estava habitat per flamencs —segons indica un document del segle XVI— i altres espècies d’aus. Un tram de la ruta marcada com a PR-CV 197 (47,4 km) travessa part de l’antiga llacuna de Villena i permet observar els Saleros, la Acequia del Rei i el Puente del Salero (o Alto, segons els oriünds de la zona ). Aquesta última obra és també coneguda popularment com Puente de los Espejos i, de fet, una placa així ho indica en el lloc, tot i que els investigadors desconeixen la ubicació correcta de tal pont. Aquest es podria correspondre amb el Puente de los Cristales, que fins fa poc —quan va ser destruït per eixamplar el camí que el travessa— estava situat al nord del monumental Puente del Salero, d’origen incert.

De qualsevol manera, els Saleros i el seu entorn mereixen totalment una visita, ja que cap paisatge proper ofereix el que aquí s’observa.

 

Artículo leído 645 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies