El tio Roc i el tresor del Cabeçó d’Or

Aquesta màgica serra de Busot es va convertir en l’obsessió del tio Roc, un humil pagès que tenia com a objectiu trobar el tresor amagat, segles enrere, pels moriscos.

La llegenda que s’exposa a continuació va ser recollida per l’autor Joaquim González i Caturla al seu llibre, Rondalles de l’Alacantí. S’ofereix, aquí, una versió resumida, que té com a escenari una de les serres més sorprenents de la província d’Alacant: el Cabeçó d’Or.

Conten els més vells que, fa ja alguns anys, vivia a l’Horta d’Alacant el tio Roc, un llaurador d’uns quaranta anys a qui la sort semblava haver-li abandonat. Tenia algunes terres, amb ametllers i vinyes, però desitjava tenir més, i per a això va demanar un préstec hipotecant la finca que ja tenia. Va tenir tan mala fortuna, que cap cultiu va prosperar aquell any, ni en les seves terres ni en les dels seus veïns, ja que a l’hivern hi va haver dures gelades, a la primavera no hi va haver pluges i l’estiu va ser abrasador, acabant amb els pocs arbres que havien resistit.

Per desgràcia, el tio Roc no va poder saldar el seu deute i, arribada la tardor, li van ser embargades totes les seves terres. Gairebé amb una mà davant i una altra darrere, va decidir buscar fortuna a Barcelona, ​​i per a tal fi es va embarcar al port d’Alacant en un navili mercant. Ja a la mar, dirigint-se al seu destí, passava el vaixell davant del Campello quan un mariner comentava amb el tio Roc la bellesa d’aquella serra, la de l’Home, davant la qual cosa el llaurador es va sorprendre, doncs ell la coneixia com el Cabeçó d’Or. Va ser aleshores quan el primer li va fer veure la silueta de l’home gitat, des de mar endins, afirmant que també coneixia l’altra denominació, i que la serra era així coneguda perquè els moriscos havien amagat, segles enrere, un important tresor al seu interior, a les coves del Canelobre. En un primer instant, el tio Roc es va mostrar incrèdul, però va creure finalment al mariner quan aquest li va explicar el relat del moro Alí, que va ser assassinat pels cristians després d’amagar les seves més preuades pertinences, sense revelar l’amagatall.

Ja a Barcelona, ​​el llaurador alacantí anava constantment amb aquella història al cap, donant-li voltes a cada moment, fins esdevenir la seva obsessió i, com que a la capital catalana tampoc li estava anant gens bé, va decidir tornar a Alacant. Tan prompte va desembarcar, es va dirigir cap a Busot i va comprar algunes eines, amb l’única finalitat de trobar el tresor d’Alí.

Mai es va saber si va trobar el tresor, tot i que va recuperar totes les seves terres i va començar a vestir de forma elegant i a fer-se amb gent benestant. Per a la seva desgràcia, prompte acabaria morint a causa d’un tret accidental, mentre caçava ànecs amb un amic, doncs tal maledicció havia predit la filla d’Alí, Gesamina, per a aquell que robés el seu tresor.

Imatge principal de l’article: Wikimedia.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies