Xàtiva: la ciutat que es va convertir en infern

Felip V va ordenar cremar la ciutat valenciana de Xàtiva el 19 de juny de 1707, durant la Guerra de Successió.

Al sud de la província de València i, més concretament, a la comarca de La Costera —de la que és capital—, es troba una de les ciutats pioneres en la fabricació de paper a Europa occidental. I és que Xàtiva compta, orgullosa, amb el títol de ciutat des de l’any 1347, el qual li va ser atorgat pel rei Pere IV d’Aragó, el Cerimoniós. Així mateix va ser, juntament amb Oriola i València, una de les ciutats més importants del Regne de València, ja que a Xàtiva van néixer dos papes, a més de diferents artistes i personalitats destacades com el papa Alexandre VI (1431-1503) o el polifacètic catedràtic Vicente Boix (1813-1880), president honorari de Lo Rat Penat.

El perfil actual de Xàtiva ve presidit pel seu castell, compost pels denominats castells «menor» i «major». Tant el conjunt de la fortalesa, com la ciutat, van patir els efectes de diferents terratrèmols ocorreguts l’any 1748. Entre d’altres edificis, l’església de Santa Tecla va patir diferents desperfectes i, a causa que ja havia resultat danyada en l’any 1707, durant la Guerra de Successió, es va enfonsar. Aquesta guerra, sorgida després de la mort de Carles II d’Espanya sense descendència, seria la que convertiria la ciutat de Xàtiva en un veritable infern.

Iniciat el conflicte bèl·lic, en el qual s’enfrontaven els partidaris de Felip V de Borbó i els de l’arxiduc Carles d’Àustria, i just després de la cruenta Batalla d’Almansa —en la qual va sortir victoriós Felip V—, les tropes del Borbó, comandades per el cavaller francès d’Asfeld, van assetjar la ciutat austriacista de Xàtiva durant diverses setmanes fins que, finalment, aquesta va capitular el 6 de juny de 1707. Dies més tard, els supervivents xativins van ser deportats a Castella i, com a represàlia per la forta resistència austriacista i per exemple de la resta de llocs que donaven suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, la ciutat va ser incendiada per ordre de Felip V. Va passar el 19 de juny de 1707 i, sobretot, van ser destruïts els edificis oficials, així com els arxius municipals en què es trobaven multitud de documents referents als extensos territoris pertanyents a la Governació de Xàtiva.

Afortunadament, la ciutat no va ser cremada del tot i, encara que van quedar alguns edificis en peu, li va ser arrabassat el nom per ser rebatejada com Colonia Nueva de San Felipe, ja que la intenció de Felip V era esborrar Xàtiva de la memòria i del propi mapa. Així, va ordenar que es derroqués tot allò que havia quedat en peu i que s’erigís una nova urbs, la qual cosa  no es va acabar de realitzar per falta de pressupost. El conjunt d’aquestes accions, o intencions de Felip V, són actualment conegudes com l’Extermini de Xàtiva.

Al voltant d’un segle més tard i, en part, gràcies a la tasca de l’historiador xativí Joaquim Llorenç Villanueva, la ciutat dels socarrats (apel·latiu que fa al·lusió a l’incendi de Xàtiva) va recuperar el seu nom a les Corts de Cadis. Però poc, o gens, es va poder fer en aquells dies per recuperar el patrimoni perdut, així com les nombroses vides que sempre es porten amb si les fatals i inhumanes guerres.

Artículo leído 5642 veces.

Comparteix-ho:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies