Parc Natural del Fondo, una zona humida amb història

Parc Natural del Fondo, una zona humida amb història
La desapareguda albufera d’Elx ocupava aquest paratge i algunes poblacions properes, com Dolores o San Fulgencio, fins al segle XVIII.

El Parc Natural El Fondo va ser declarat com a tal el 12 de desembre de 1988 i constitueix el segon aiguamoll més important del País Valencià, ja que compta amb una rica biodiversitat que s’estén sobre una superfície de 2387 hectàrees, repartides entre els termes municipals d’Elx i Crevillent. Està catalogat com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), Lloc d’Importància Comunitària (LIC) i està inclòs a la llista RAMSAR de zones humides d’importància internacional. Fins al segle XVIII, el Fondo, juntament amb el Parc Natural de les Salines de Santa Pola i l’entorn que envolta els dos paratges, formava part de l’albufera d’Elx, la qual va ser drenada per ordre del Cardenal Belluga, en gran mesura per obtenir noves terres de cultiu. A més, en aquells temps els aiguamolls eren considerats font de malalties i epidèmies, raó de més per drenar l’albufera. En algunes zones dessecades es van erigir noves poblacions, com Dolores, San Fulgencio, Catral, San Isidro i San Felipe Neri (avui, pedania de Crevillent).

Publicidad
pasarela
Passarel·la al Fondo.

La configuració actual del Fondo consisteix en dos embassaments principals: el de Llevant, construït l’any 1923, amb una extensió de 450 hectàrees; i el de Ponent, construït entre els anys 1940 i 1942, l’extensió del qual arriba a les 650 hectàrees. A més, existeixen diferents basses i llacunes de menor grandària que complementen el conjunt, sense oblidar les zones que romanen seques de forma permanent. Aquestes últimes constitueixen els saladars; les àrees sempre inundades, com ho són els embassaments principals, constitueixen les marjals; finalment, trobem els canyissars a les rodalies d’embassaments, llacunes i basses, podent aquestes dues últimes tenir major o menor nivell d’aigua en funció de l’estació de l’any. Els 16 hectòmetres cúbics procedents del riu Segura, que poden retenir els dos embassaments principals, s’utilitzen per regar diferents terres de conreu (unes 40.000 hectàrees) situades entre els municipis de Sant Joan i Oriola.

SAM_2848h
Passarel·la i barcasses tradicionals al Fondo.

Pel que fa a fauna, s’han catalogat al voltant de 40 espècies d’aus que nidifiquen al Fondo, d’un total de 179 espècies que en determinades estacions de l’any habiten a l’aiguamoll. El parc és, a més, el paratge de major importància de cria en tota la Península Ibèrica de la rosseta (Marma-ronetta angusti-rrostris). Altres espècies a destacar són l’ànec capblanc (Oxyura leucocephala), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), l’agró roig (Ardea purpurea), el martinet ros (Ardeola ralloides) o altres menys presents com l’àguila peixatera (Pandion haliaetus) o l’esparver marjal (Circus aeruginosus). Al Fondo nidifiquen de manera abundant l’ànec colorit (Netta rufina) i el boix (Aythya ferina). Durant l’hivern s’assoleixen els majors índexs de concentració d’aus, sobrepassant els 30000 exemplars. Cal destacar, així mateix, la presència de peixos com la llissa o el fartet (Aphanius iberus), endèmic del mediterrani espanyol. Pel que fa a rèptils, destaca la sargantana cua-roja (Acanthodactylus erythu-rus), per la seva abundància. Pel que fa a flora, trobem diversos tipus de vegetació en funció de l’hàbitat: marjal, canyisser i saladar. El canyís està àmpliament estès i, en menor mesura, trobem nombroses agrupacions de jonc, salicòrnia, Limonium, palmeres disperses i eucaliptus, el qual va ser introduït per l’home, a la vora del canal principal, i l’ombra dels quals alleuja la visita al Fondo durant els mesos més calorosos de l’any.

Hi ha quatre rutes, diferenciades per colors, per visitar el parc natural realitzant diferents itineraris:

  • Ruta groga: Es realitza en uns 20 minuts, des del Centre d’Interpretació, i està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda.
  • Ruta verda: Envolta les llacunes del Racó i El Saladar, en 1 hora aproximadament.
  • Ruta blava: És de tipus lineal (16 quilòmetres), visita els Assarbs de Dalt i del Conveni i està recomanada per a bicicletes.
  • Ruta roja: Visita, prèvia reserva, els embassaments de Ponent i de Llevant, en una ruta lineal de 5 quilòmetres.

 

Més informació a la web del parc natural.

Publicidad

Coneix diferents llocs històrics i naturals del terme municipal il·licità amb el llibre Rutas con historia por el entorno de Elche.