La Nevà Grossa, o la nevada que va paralitzar el migjorn valencià
Multitud de poblacions van quedar incomunicades, alhora que veien com moltes teulades s’enfonsaven.
El sud valencià es caracteritza pel seu clima suau i poc fred a l’hivern. Però si mirem enrere, entre els segles XIV i XIX va tenir lloc l’anomenada Petita Edat de Gel que, entre altres fenòmens, va provocar que el riu Ebre es gelés en diferents ocasions. Va ser, durant aquest període de temps, quan es van construir nombrosos pous de neu a les muntanyes d’Alacant, Múrcia i altres punts de la geografia peninsular. A la majoria d’aquestes serres quasi no cau, actualment, una fina capa de neu a l’any que no donaria ni per començar a omplir aquests antics pous.
Ja havia acabat la Petita Edat de Gel —o potser no— quan, en plenes festes nadalenques de l’any 1926, una immensa i persistent massa d’aire fred es va posar sobre la Península Ibèrica, acompanyada de copiosos núvols preparats per descarregar una ingent quantitat de humitat acumulada. La nevada registrada a la Península que més temps ha durat és coneguda, a terres valencianes, com la Nevà Grossa. Va començar el dia de la nit de Nadal, 24 de desembre, i es va perllongar fins el dia 27 del mateix mes. L’esdeveniment climàtic va arribar a magnituds catastròfiques, ja que va provocar l’enfonsament de multitud de teulades de vivendes i indústries, així com la interrupció dels serveis de telecomunicacions de l’època, el proveïment d’aliments i l’accés a diferents municipis. Per citar algun, a la ciutat d’Alcoi el gruix de la neu va arribar al voltant dels tres metres als carrers, on s’acumulava el metre caigut durant la nevada, més la neu caiguda de les teulades.
Segons alguns textos, a la serra d’Aitana la neu va arribar als cinc metres. A la Font Roja, una placa situada al costat del santuari testifica el nivell que en aquest punt va assolir la neu durant la Nevà Grossa: 2,10 metres. Fins i tot diferents municipis de la costa, com Alacant o Torrevieja, van registrar gruixos de 25 centímetres. Orihuela va arribar als 40 cm, a la ciutat de Múrcia es van registrar gruixos d’un metre i la neu va arribar, fins i tot, a localitats de la costa andalusa com Almeria, Màlaga o Sanlúcar de Barrameda, localitat en la qual va cedir la teulada de nombroses cambres pel pes de la neu. Tal va ser la quantitat de neu caiguda, sobretot a l’interior d’Alacant i Múrcia, que nombroses famílies van trobar la ruïna al veure els seus habitatges, indústries i camps de cultiu aixafats i soterrats sota l’espès mantell blanc, el qual va durar als cims més alts fins els primers mesos de l’estiu del 1926.
Una nevada de magnituds similars provocaria, actualment, sorpresa, delit i alegria per als habitants de la costa; però ruïna i desgràcia per, entre altres, els agricultors d’Alacant i Múrcia que, per cert, no són pocs. Pensem en la bossa d’aire fred que va provocar les prolongades i abundants pluges dels dies 17, 18 i 19 de desembre de 2016. Només la temperatura —potser, l’escalfament global— va determinar que el temporal caigués en forma d’aigua i no de neu. Així i tot, molts agricultors del Camp de Cartagena van perdre gran part de les seues collites, al veure els seus camps inundats.
Però l’hivern de 2016-2017 encara deparava una sorpresa més: un altre gran temporal, aquesta vegada acompanyat de neu. La setmana del 16 al 22 de gener va venir carregada d’una gran bossa d’aire fred que, a més, anava acompanyada d’ingents quantitats de precipitacions. El matí del dimarts dia 17 va nevar, fins i tot, al litoral alacantí (i a part de la costa de Múrcia, a Cartagena), en llocs com Dénia, Xàbia, Moraira, Guardamar del Segura, Torrevieja o Pilar de la Horadada.
Dos dies més tard, el dijous 19, va nevar copiosament en zones poc habituals, com la serra de Crevillent (839 msnm), fins i tot a uns 450 metres d’altitud. Per descomptat, la neu va deixar gruixos superiors a un metre en serres com Aitana, Mariola, Serrella o Menetjador.
El temporal va provocar nombroses retencions i talls de carretera en nombrosos punts. I, com no, va afectar a nombrosos camps de cultiu. El que per a uns va ser delit i diversió, per a altres va suposar una important pèrdua.
