30 indrets històrics d’Alacant
La costanera ciutat d’Alacant, i el seu entorn, compten amb diferents llocs històrics, molts d’ells lligats a l’evolució de l’urbs.
1. Basílica de Santa Maria.
Originalment comptava amb una sola torre, erigida juntament amb la nau principal cap als segles XIV i XV. Més tard, al XVIII, es van afegir la torre nord i altres elements. La basílica es troba al costat dels museus d’Art Contemporani (MACA) i de Belles Arts Gravina (MUBAG).
2. Ajuntament.
El sorprenent edifici actual data del segle XVIII. Al seu interior s’observa, al costat de l’escala principal, una placa que indica «Cota zero», ja que aquest punt és pres com a referència per realitzar els mesuraments d’altitud de la geografia espanyola.
3. Cocatedral de Sant Nicolau.
Es troba a molt poca distància de l’Ajuntament i del Convent de les Canòniques de Sant Agustí. La seua construcció es remunta al segle XVII i compta amb un espaiós claustre a la seua part nord, normalment obert al públic.
4. Barris de Santa Creu i Sant Roc.
Es troben a la part baixa del tossal del Benacantil i constitueixen els barris més pintorescos d’Alacant. Passejar pels seus estrets i costeruts carrers de vianants ens permet evadir-nos, per uns minuts, del tràfic rodat de la gran ciutat. En aquests barris es troben, a més, sengles ermites dedicades a les corresponents advocacions.
5. Pous de Garrigós.
Es troben al barri de Sant Roc i actualment constitueixen el Museu d’Aigües d’Alacant. Es tracta d’uns antics aljubs l’origen dels quals es remunta al segle XIX. Es van utilitzar, a més, com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil Espanyola.
6. Castell de Santa Bàrbara.
S’alça a la cúspide del Benacantil, presidint, majestuós, l’extensa ciutat d’Alacant. La fortalesa original, d’origen islàmic, va ser conquerida per Alfonso X de Castella el 4 de desembre de 1248, dia de Santa Bàrbara. A més, a la part occidental del Bencanatil s’observa la llegendària Cara del Moro.
7. Platja del Postiguet.
Es tracta de la platja, per antonomàsia, de la ciutat d’Alacant. Es troba als peus del castell de Santa Bàrbara i deu el seu nom a l’antic porticó que es va obrir a la muralla (ja desapareguda) per accedir a la platja des de intramurs.
8. Port d’Alacant.
El moll de Llevant constitueix, actualment, una important zona d’oci i restauració de la ciutat.
9. Passeig de l’Esplanada.
Es troba al costat del port esportiu i constitueix el passeig més emblemàtic d’Alacant. Per a la construcció del paviment es van utilitzar sis milions i mig de tessel·les. El passeig va ser inaugurat l’any 1959.
10. Casa Carbonell.
Es troba a l’extrem oriental de l’Esplanada i la seua construcció es remunta a la dècada de 1920. Pertanyia a l’acabalat empresari alcoià Enrique Carbonell. Al poc temps de ser inaugurada, un hidroavió va xocar fatídicament contra les cúpules de l’edifici.
11. Plaça del Portal d’Elx.
Està molt a prop de la Casa Carbonell. Antany era coneguda com a plaça de les Forques, ja que en aquesta s’ajusticiava malfactors i criminals. Així mateix, al costat d’aquesta plaça es troba la Casa de l’Ascensor (o Edifici Esquerdo), de principis del segle XX i així denominada per ser la primera que va comptar amb un elevador a la ciutat d’Alacant.
12. Plaça de Gabriel Miró.
Es troba a poca distància al sud-oest de l’anterior. Aquesta romàntica i arbrada plaça és presidida per l’emblemàtica font de l’Aiguadora, de 1918 i obra de Vicent Banyuls.
13. Parc de Canalejas.
Dóna continuació, a l’oest, al passeig de l’Esplanada. Constitueix un dels pulmons verds més significatius de la ciutat, ja que compta amb nombrosos ficus monumentals.
14. Plaça de Sèneca.
Al lloc que va ocupar l’antiga estació d’autobusos, actualment hi ha una lluminosa plaça en el subsòl de la qual es pot visitar un dels refugis antiaeris de la ciutat, construïts en plena Guerra Civil.
15. Plaça de Calvo Sotelo (o de la Porta de Sant Francesc).
En aquesta plaça trobem un monument a Eugenio Barrejón, governador civil d’Alacant durant la mortífera epidèmia de còlera de 1854. A més, aquesta plaça confina amb la de la Muntanyeta, així denominada per trobar-se al lloc que, fins fa algunes dècades, ocupava un xicotet promontori rocós.
16. Estació d’Alacant-Terminal.
Va ser inaugurada l’any 1858 i, en aquells dies, era coneguda com Estació de Madrid, ja que connectava, per ferrocarril, Alacant amb la capital. Originalment comptava amb una bella façana d’estil neoclàssic, que malauradament es va eliminar.
17. Diputació Provincial d’Alacant.
A poca distància de l’Estació d’Alacant-Terminal s’alça aquest portentós palau, inaugurat el 1932, la façana del qual emula diferents detalls d’alguns edificis històrics de la ciutat.
18. Plaça dels Estels (o dels Cavalls).
Es també coneguda com «plaza de los Luceros» y constitueix la plaça més emblemàtica d’Alacant que, a més, va ser la primera rotonda de la ciutat.
19. Mercat Central.
La seua construcció es remunta als primers anys del segle XX. Va ser escenari de l’episodi més dramàtic de la Guerra Civil a la ciutat d’Alacant. El 25 de maig de 1938, aquest i altres punts de la ciutat van rebre l’impacte d’unes noranta bombes, causant la mort d’uns tres-cents innocents.
20. Teatre Principal.
Es troba a poca distància al sud del Mercat. Va ser construït al segle XIX i destaca per la seua elegant façana d’estil neoclàssic, amb sis grans columnes.
21. Centre Cultural las Cigarreras.
El lloc que actualment alberga nombrosos esdeveniments culturals, durant tot l’any, va ser una important fàbrica de tabac fins a l’any 2009. Aquesta factoria donava feina a unes 5000 dones, que eren conegudes com «las cigarreras». A Poca distància es troba la Plaça de Bous i el Panteó de Quijano, tots dos construïts al segle XIX.
22. Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ).
Des de l’any 2000, el MARQ es troba a les dependències de l’antic Hospital Provincial d’Alacant, la construcció del qual es remunta a la dècada de 1920, obra de Juan Vidal Ramos.
23. Estació de Benalúa.
Està en el barri del mateix nom i va ser erigida en la dècada de 1880.Era també coneguda com Estació de Múrcia, ja que connectava Alacant amb la capital de la regió veïna. L’estació va cessar la seua activitat en la dècada de 1960. En l’actualitat és la seu de la Casa Mediterráneo.
24. Castell de Sant Ferran.
S’alça enmig de la urbs i va ser construït en les albors del segle XIX. Es troba en cert estat d’abandonament, tot i que des de la fortalesa s’observa una bona panoràmica de la ciutat.
25. Serra Grossa.
És també coneguda com serra de Sant Julià i, juntament amb l’adjacent tossal de Santa Anna, va ser pedrera de la ciutat d’Alacant, d’on es van extreure tones de roca per a la construcció de nombrosos edificis. A més, a les entranyes d’aquesta serra es troben els sorprenents dipòsits de la refineria La Britànica.
26. Monestir de Santa Faç.
El temple actual va ser construït al segle XVIII a la pedania del mateix nom, al costat del terme de Sant Joan. Al seu interior es troba la relíquia de la Santa Faç que, segons explica la tradició, consisteix en un vel que una dona va oferir per assecar la ensangonada cara de Jesús, camí del Calvari. Així mateix, del conjunt arquitectònic destaca la gran torre adossada al temple religiós.
27. Torres d’Horta.
Hi ha un itinerari senyalitzat per visitar, a peu o amb bicicleta, les nombroses torres històriques erigides a la comarca històrica de l’Horta d’Alacant. Es tracta de torres fortificades, erigides a partir del segle XV, al costat de grans cases.
28. Tossal de Manises.
Es tracta del lloc on es va erigir la important ciutat romana de Lucentum. L’actual i extens jaciment arqueològic està gestionat pel MARQ i està obert al públic.
29. Saladar d’Aigua Amarga.
Al sud del terme municipal d’Alacant encara s’observa l’espai que van ocupar unes antigues salines, operatives fins a la dècada de 1960. El paratge es troba actualment protegit i ofereix una àmplia mostra de vegetació resistent a terrenys salins.
30. Illa de Nova Tabarca.
Es troba a 19 quilòmetres del port d’Alacant i és una de les seues actuals pedanies. L’illa va ser utilitzada per pirates, com a refugi, i més tard va ser repoblada amb descendents de genovesos. Per aquest motiu, actualment existeixen habitants a la província amb cognoms com Luchoro, Parodi, Manzanaro, Rus, Pitaluca o Chacopino, entre d’altres.
Aquestes i altres dades d’interès es recullen al llibre Passejades amb història pel sud-est valencià, ja disponible a llibreries.
